Les desigualtats de naturalesa sexista
¿Per què les dones diuen prou?
S'ha de trencar l'esquema del model econòmic que només reconeix la vaga com a cosa d'homes
Vaga de Totes és un moviment iniciat per diferents grups feministes i dones, lesbianes i transsexuals d'edats, orígens i vides molt diverses que en conjunt són una mostra de les condicions de vida de la gran majoria de les dones i d'un llarg historial de discriminacions, vexacions i humiliacions patides unes voltes en silenci i en d'altres plantant cara. Totes elles cansades que les seves demandes no siguin recollides per les reivindicacions clàssiques i de no sentir-se representades pels moviments militants tradicionals. Uns fets que les portaren a dir prou. Fa més d'un any, varen decidir endegar un procés col·lectiu en femení que conduís a una vaga general liderada per dones.
Un procés que té com a objectiu resignificar el sentit de la vaga general i trencar amb la concepció que pren com a eix central l'economia i la producció de béns i que considera l'home assalariat com el vaguista per excel·lència. Vaga de Totes es proposa recuperar una forma alternativa de vaga que sobrepassi l'àmbit de la producció i que inclogui totes les dones: les treballadores remunerades o no, formals o submergides, les estudiants, les aturades i les jubilades, les treballadores sexuals, les mestresses de casa, les camperoles. Una vaga que faci possible que cada dona, al marge de la seva situació, trobi la seva manera d'expressar el seu malestar i la forma d'adherir-se a aquesta lluita i que incorpori totes les persones que se senten excloses del sistema patriarcal, capitalista, racista i competitiu.
Vaga General en els llocs de treball sí, però que inclogui també tots els àmbits de la vida quotidiana: una vaga del treball de cures, de consum, de transport, de desobediència civil, una vaga política i social, una vaga que desbordi i bloquegi les estructures que recolzen el sistema.
Aquest moviment hereta la força de les dones que en el passat també varen dir prou i amb la seva lluita varen frenar i fer recular polítiques que conduïen el poble a la misèria: els motins del pa del gener de 1918 a Barcelona on les dones, després d'una setmana de lluita, varen aconseguir rebaixar el preu d'aquest aliment bàsic en un 30% ; la vaga de lloguers de 1931 com a resposta a l'increment dels lloguers i gairebé 100.000 inquilines la varen recolzar. Al 1938 les barcelonines es manifestaren contra els bombardeigs de la ciutat.
A Islàndia un petit grup de dones es preguntaren «¿per què no fem una vaga?». El 24 d'octubre de 1975 el 90% de la població femenina va aturar tot tipus de treballs. Cinc anys més tard el país elegia la primera dona presidenta del món. L'any 2012, les dones de Koroama (Nigèria) van sortir a protestar contra la petroliera Shell i reclamar els serveis bàsics de salut, aigua, electricitat i feina per als joves promesos abans d'iniciar-se l'extracció de cru. Com assenyala la historiadora Mary Nash, les dones sempre han participat en les lluites relacionades amb la vida quotidiana.
Vaga de Totes ha creat noves formes d'organització. A l'inici, es va convidar les dones dels barris a explicar per què farien una vaga, amb qui i com, que es recollí en un vídeo i es va projectar als barris per difondre l'imaginari de la vaga.
Les assemblees en places i mercats donaren difusió i a mesura que el grup va créixer es formaren nòduls i grups de treball per barris, pobles i ciutats, una forma més descentralitzada i horitzontal que inclou millor les reivindicacions locals.
Fer visible el treball de cura que assoleixen les dones ha ocupat un lloc central amb accions com la taula al carrer (una taula ben parada però sense res per menjar amb cartells que diuen: «¿què passaria si les dones no anessin a comprar o deixessin de cuinar?») i les tertúlies en places i jardins sota el títol de fer safareig han servit per recuperar llocs de trobada de dones i trencar l'aïllament de l'espai urbà. En resum, unes noves pràctiques d'acció política que han enriquit tot el procés i han introduït un feedback espontani entre les participants i el carrer.
Vaga de Totes ha organitzat ja dues jornades de lluita, el 22 d'octubre del 2014 i el 6 i 7 de març de 2015, a l'espera de comptar amb el suport legal per a la Vaga General. La manca d'aquest requisit ha obligat a modificar la convocatòria central del dia 19 de maig vers una Vaga Feminista de Consum.
Una vaga per col·locar en el centre del debat el treball de cura que recau sobre les dones, donar-li visibilitat, començar a valorar-lo i mostrar que sostenir la vida es sostenir el món. Protestar contra l'increment del cost dels serveis bàsics. Denunciar els salaris de misèria del sector tèxtil d'aquí i d'arreu i la cultura del consum que mitjançant la pressió estètica i la imposició de les talles exerceix un control real sobre els cossos de les dones. ¡Una vaga per dir prou! Sociòloga.
