Au Fènix

Tot apunta que aquesta edició de Construmat serà, per fi, semblant a una edició normal després d'anys en què aquest històric saló ha aconseguit el que no semblava evident…sobreviure. La veritat és que la Fira ha resistit més que bé aquests anys de crisi, ja que els seus grans salons històrics han aconseguit capejar el temporal d'una manera més que digna alhora que ha anat afegint salons en sectors punters, destacant la capitalitat mundial del mòbil, però ni de bon tros aquest és l'únic èxit de la Fira. Aquesta institució, realment necessària en una Barcelona que torna a ser cada vegada més global, s'ha anat reinventant i ha superat amb nota uns anys molt difícils, mentre que molts altres certàmens celebrats a la resta de la geografia espanyola han anat tancant per falta d'expositors.

Els salons firals van néixer en un moment concret per mostrar productes nous a professionals i/o particulars. Ara, amb la finestra global d'internet els salons firals ja no són l'únic canal per a la comunicació de novetats, però els salons són també centre de trobada dels professionals i fins i tot d'animació de vendes. Evidentment que l'activitat firal ha evolucionat, i ho seguirà fent, però no és, ni de bon tros, una activitat en vies d'extinció.

Construmat, a més, és un bon termòmetre del sector de la construcció, criticat fins a la sacietat per ser on va créixer la bombolla que a l'explotar gairebé va arrossegar a l'abisme tot el país. Però la culpa la va tenir l'avarícia dels que es van dedicar a invertir com si no hi hagués un demà en un sector que va ser el primer a patir la crisi en pròpia carn. La dècada passada es van guanyar molts diners en la construcció, però encara se'n van guanyar més especulant, no pas invertint, en promoció immobiliària.

La reaparició de la grua

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El fet que aquest saló es normalitzi també és un senyal que la nostra economia real ho està fent. Comencem a veure grues a les ciutats i el sector immobiliari s'anima. Tant de bo aquesta vegada la nostra societat tingui una mica més de mesura que en la dècada anterior ara que encara tenim ressaca de l'última borratxera inversora. Els tipus d'interès estan, una altra vegada, massa baixos i els bancs volen prestar diners, però les ferides estan prou fresques (morositat del 12%) perquè ens equivoquem col·lectivament tan aviat. De totes maneres s'haurà de veure de cua d'ull si la construcció aporta al PIB la riquesa pròpia d'un país desenvolupat o torna a passar-se de frenada.

Està per veure si hem après alguna cosa d'aquests llargs set anys de crisi. En aquest saló veurem, segur, materials i solucions més sofisticades. L'eficiència energètica, la domòtica i les vivendes intel·ligents van guanyant terreny a les solucions pròpies de moments de desenvolupament sense control. Benvinguda sigui la construcció intel·ligent, i també el desenvolupament immobiliari amb sentit. El que no té cap mena de lògica són les dreceres per als diners fàcils, sigui amb totxo, amb accions o amb el que sigui. La construcció no ha sigut el problema, sinó la cobdícia d'uns quants.