Dubte raonable

Quatre dies i haurem sobreviscut al segon assalt de campanya electoral de l'any, encara que em temo molt que el foc s'avivarà molt més fins a les generals. Dissabte, ells se silenciaran, i diumenge nosaltres parlarem en forma de vot, confiats en aquest nou construir lluny de les mans que ho arrepleguen tot i les boques que deixen anar promeses incomplertes al vent. ¿Algú governa aquests dies per a la ciutadania i no per al votant? Sento certa nostàlgia per deixar de sentir-me carn de canó, a la recerca del meu vot amb desencertades mostres de la desesperació de qui pot perdre més. Premiar les dones que són mares amb un augment de les seves pensions segons el nombre de fills, quan tot apunta que el fons de reserva per pagar les pensions s'haurà esgotat entre el 2020 i el 2028... Són els càlculs de la consultora Tower Watson. Aquesta forquilla depèn de l'índex d'atur, perquè si segueix al 24%, en cinc anys el nostre sistema hauria arribat al límit per sostenir-se.

Encara que els experts no encertin la data, toquen el centre de la diana quan diuen que a les pensions els queden pocs telediaris si no en modifiquem el sistema o portem a port de muntanya la nostra economia. ¿Serveix de res prometre'ns 30 euros més al mes a les mares per a la jubilació? Deuen pensar que fomentar la nostra il·lusió tan famèlica els últims quatre anys val un vot. ¿Serveix de res penjar la bandera de l'arc de sant Martí al consistori valencià per primer any diumenge passat perquè era el dia contra la LGTB-fòbia? Alguns somriures de delit assegurats, però em temo que pocs votants deuen haver aconseguit amb això per al Partit Popular; el mateix que fica al sac de «famílies amb problemes diversos» famílies de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals.

Com 'Joc de trons'

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Un instrument més per al vot desesperat, faltat de la dignitat suficient perquè no els importi fer el ridícul o ser descoberts en l'intent. Potser és cert que estem vivint un autèntic Joc de trons en què els set regnes/partits -Ciutadans, Podem, IU, PP, PSOE, UPD i els partits locals-recorren a les seves millors o pitjors armes per conquistar o reconquistar la Terra. Tots lluiten per guanyar, per aconseguir el control i canviar el castigat statu quo, tan necessitat d'ITV.

El dubte raonable està al nostre camp: ¿a qui votar? ¿Vot estratègic, ideològic, romàntic o en blanc? El segon round s'acaba i hem de decidir a consciència el nostre futur, sabent que les majories absolutes regnaran poc i que la majoria de nous governs passaran per aliances previsibles o experimentals. Si la participació és alta, haurem recuperat la confiança en la nostra democràcia. Si és baixa... amb prou feines haurà canviat res.