Malalts molt imaginaris

Rebo, com imagino molts de vosaltres rebeu cada dia, un correu amb una crida per recollir diners per a un nen amb espina bífida. És un correu amb una estranya sintaxi, com si hagués sigut traduït amb el traductor instantani de Google d’algun idioma eslau, encara que el nen malalt, segons les informacions donades, viu a Espanya “i ha de rebre tractament urgent a Houston”. Cada dia es produeixen milers de peticions com aquesta. Algunes són absolutament fefaents i responen a un greu problema concret; altres són una estafa: el nen no existeix i es tracta d’un estafador professional que vol treure diners als incauts que, com jo, s’aturen a llegir correus com aquest.

Però hi ha una cosa moltíssim pitjor que una estafa en nom d’un nen imaginari. Em refereixo a les històries de bloguers reals, amb noms i cognoms, que fabriquen càncers, leucèmies, esclerosis múltiples i mil malalties més per despertar la simpatia dels altres, i fins i tot arriben a fingir la seva pròpia mort. El cas més extrem és el de la bloguera australiana Belle Gibson. La seva història és una al·lucinant amalgama de falsedats que va aconseguir centenars de milers de seguidors a tot el món, commoguts per la sinceritat amb què aquesta noia de 20 anys, amb un nen de 4, va relatar els seus últims suposats quatre mesos de vida, afectada d’un tumor cerebral inoperable. Durant aquells mesos, l’australiana va narrar al seu videoblog, en primera persona, el dia a dia de les seves sessions de quimioteràpia i radioteràpia, i fins i tot va arribar a afaitar-se les celles i el cap. També va parlar del poc temps que li quedava amb el seu fill, al qual no podria veure créixer. I com passava els seus dies abraçant-lo, pensant que cada abraçada podia ser l’última. A partir del segon mes, va començar a explicar la seva conversió a una dieta sense gluten ni lactis i a teràpies alternatives diverses que la van salvar miraculosament de la mort. Belle Gibson va llançar llavors la seva pròpia aplicació The Whole Pantry, on donava receptes saludables amb pagament previ de tres dòlars. Va arribar a aconseguir 300.000 dòlars que va prometre donar a caritats diverses. Va ser nomenada Dona de l’Any per la revista 'Elle' i va rebre un altre premi de la revista 'Cosmopolitan' com una de les dones més inspiradores de l’any. La prestigiosa editorial Penguin va publicar un llibre de receptes escrit per ella, amb consells sobre teràpies alternatives per curar el càncer. I Apple la va invitar al llançament del rellotge Apple Watch a Silicon Valley. I llavors el càncer va reaparèixer una altra vegada amb més força. I entre llàgrimes, Belle va explicar al seu blog que aquesta vegada no hi havia salvació possible, perquè el càncer s’havia estès al fetge.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Doncs bé, tot era mentida. Fa uns dies, ella mateixa va admetre: “Res del que he explicat sobre les meves malalties és cert”. Per no tenir, ni té un fill. Ara està sent investigada pels guanys obtinguts a partir de l’aplicació que va crear sobre un niu de falsedats.

Però hi ha més Belle Gibson al món, afectades per la síndrome de Münchaussen, que té un caldo de cultiu més que perfecte a internet. Jo he sigut una de les persones que es van commoure amb el blog de l’australiana, creient-lo rigorosament autèntic. Em consolo pensant que almenys no vaig picar amb els tres dòlars de l’aplicació ni amb el llibre. I em puc imaginar molt bé la cara que se’ls ha quedat als que ho van fer.