Qui té un alcalde té un tresor
L’excepcionalitat del moment polític que vivim fa que aquestes eleccions municipals tinguin un perfil de canvi d’etapa. En totes els enquestes que El Periódico ha anat publicant la darrera setmana s’observen les mateixes tendències: les forces emergents creixen a costa dels partits tradicionals, el que provoca arreu ajuntaments més plurals, amb més partits amb possibilitats d’accedir als consistoris. És evident que hi ha una tendència de cicle, que ja va començar a les eleccions europees de fa un any, i que marca un final d’etapa per als equilibris electorals que han marcat els darrers trenta anys.
Però tanmateix, aquestes no deixen de ser unes eleccions municipals, i més enllà dels efectes generals del cicle, la naturalesa local també és apreciable en tots i cadascun dels sondeigs publicats. En aquest sentit, tenir l’alcalde apareix com un dels elements determinants d’aquestes eleccions. Això és apreciable en la diferència de fidelitat del propi vot, que sembla que depengui principalment de tenir o no tenir l’alcaldia, com es veu al quadre de sota.
Així, la fidelitat del vot al PSC varia molt entre els municipis, en funció de si ocupa o no l’alcaldia. Els socialistes són capaços de mantenir més de la meitat dels vots en aquells municipis en els que té l’alcalde, mentre que només en reté una tercera part allà on no el té. Els casos més extrems són Santa Coloma, on els socialistes retindrien el 64% dels seus votants de fa quatre anys, i Girona, on només n’aguanten el 32%, just la meitat.
Notícies relacionadesPerò no és només el cas del PSC. CiU i el PP també resisteixen millor allà on tenen l’alcalde. Són els casos de Barcelona i Girona pels nacionalistes, i Badalona per als populars. Aquest últim cas és espectacular si es compara amb les xifres de les altres ciutats. Gairebé vuit de cada deu votants que van optar per Garcia Albiol el 2011 el tornarien a votar ara, per quatre de cada deu a l’Hospitalet, Barcelona i Girona (per no assenyalar Santa Coloma, on la candidata del PP, Laura Rodera, només és capaç de retenir a dos de cada deu dels seus votants de fa quatre anys).
El 24-M marcarà una fita en la transformació del paisatge polític, ben cert. Però aquesta transformació no serà igual arreu, sinó que afectarà els partits de manera diferent en funció de quin d’ells ocupi l’alcaldia de cada municipi. Tot sembla indicar que allà on mani el PP C’s no creixerà tant, i allà on l’alcalde sigui del PSC, les candidatures lligades a Podem no arrencaran. És la força dels alcaldes. Perquè, no ho oblidem, les del proper diumenge són eleccions municipals. A pesar de tot.
