Una història de superació

Fa tres anys, hauria hagut d'escriure un article molt diferent del que escric avui. En aquell moment, només podia fer arribar un missatge als espanyols: serrar els punys, fer esforços conjunts i mantenir la fe en les nostres pròpies forces, contra vent i marea, per superar la pitjor crisi de les nostres vides. Els invito a fer memòria.

Maig del 2012: la prima de risc superava de sobres els 500 punts. Bona part del nostre sistema financer estava obert en canal. El forat del dèficit que vam rebre del Govern anterior ens va posar entre l'espasa dels ajustos i la paret de l'endeutament. Havíem de pagar uns interessos astronòmics, i inassumibles a mitjà i llarg termini, per poder finançar els nostres serveis socials. Es parlava, mirant a Espanya, d'un euro a dues velocitats. Els indicadors del creixement de la nostra economia estaven caient en picat i -el més dolorós de tot- l'atur en aquell mes creixia a un ritme del 12,5%. En aquesta situació in extremis, molts pensaven que els fruits de les reformes ja empreses arribarien tard per evitar la pitjor de les disjuntives: o la fallida o el rescat.

En aquell moment, ningú hauria cregut que jo pogués estar escrivint un article com el que escric avui. Ningú hauria pensat que, només tres anys després, podríem dir el que avui és una realitat: Espanya lidera el creixement econòmic entre les grans nacions europees. Espanya és el país que més llocs de treball està creant a Europa. Els mateixos inversors que abans ens tancaven les portes del crèdit, ara confien tant en nosaltres que ens paguen interessos per comprar el nostre deute. L'atur segueix sent intole­rable però, mes a mes, les dades d'ocupació i les d'afiliació a la Seguretat Social estan batent marques positives i rellancen la nostra confiança en el futur. En definitiva, Espanya s'ha aixecat.

Quan em pregunten «¿com ho heu fet?», jo responc que el que ha passat aquests anys a Espanya és una història de superació. Una empresa col·lectiva que no es pot deslligar dels vincles de solidaritat i responsabilitat que uneixen els espanyols. Unes senyes d'identitat que han sigut el camp més fèrtil per a un projecte reformista que ha posat el nostre país a l'hora. Perquè no existeixen les casualitats pel que fa a política econòmica: si hem aconseguit passar de destruir ocupació a crear-ne, si hem deixat de caure i avui creixem amb força i vigor, és perquè les grans reformes sempre donen uns grans resultats. Em faig càrrec i sóc ben conscient de la quantitat de coses que queden per fer, dels molts espanyols que encara no perceben en la seva vida quotidiana els efectes de la recuperació. Entre els anys 2014 i 2015, crearem un milió de llocs de treball, però encara són pocs en comparació amb tots els que podem crear en la pròxima legislatura si seguim avançant amb la mateixa determinació cap al nord de la recuperació i l'ocupació. Comptem amb un avantatge: encara tenim una sèrie de reptes extraordinaris al davant, però les reformes han convertit els nostres dubtes en certeses i avui sabem que els superarem.

He parlat en alguna ocasió del gran objectiu que tenim marcat com a país: avui hi ha 17 milions d'espanyols treballant, i no descansarem fins a arribar als 20 milions abans del 2020. Només així tindrem una Espanya més forta que aquella que vam conèixer amb anterioritat a la crisi. I només així aconseguirem que la recuperació sigui irreversible i que la nostra prosperitat ja no tingui marxa enrere. És a les nostres mans aconseguir-ho.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Aquest diumenge, milions de persones a Catalunya i a tot Espanya tenen una cita capital amb les urnes, perquè és als pobles, a les ciutats i a les comunitats autònomes on es consolida la recuperació. Aquí a Catalunya ha pogut veure's com els ajuntaments que han sigut gestionats pel Partit Popular, lluny de distraccions, s'han bolcat en el bon govern, en l'atenció al ciutadà i en els serveis públics, demostrant d'aquesta manera que el benestar es construeix des dels carrers de cada municipi.

Aquestes eleccions són una finestra oberta al futur i han de constituir un punt de no retorn en la nostra recuperació. No podem desfer el camí ni sortir-ne, com tampoc podem engegar a rodar la feina feta i tots els èxits que s'han aconseguit. Si demà passat escollim la papereta de la recuperació, tots els espanyols haurem guanyat les eleccions i, amb elles, el futur. Des d'aquestes pàgines, jo garanteixo que cada vot dels catalans al Partit Popular serà decisiu per culminar una feina ben feta.