Anàlisi
El PP ha d'afrontar una urgent regeneració
Aquestes eleccions, menys comptades excepcions, no han sigut unes eleccions municipals corrents. A penes s'han elegit alcaldes, s'ha premiat o s'ha penalitzat els partits polítics per la seva trajectòria del passat immediat. Mentre el benestar tenia bona salut, la qualitat de la nostra democràcia era una exigència de molt pocs ciutadans. Aquests últims set anys a Espanya han sigut un llarg camí de patiment per a moltes famílies. Unes han aconseguit tornar a començar, mentre altres segueixen errants, enmig de la polseguera del camí. La crisi econòmica i social mai patida en aquest país ha deixat ferides, i són molt profundes.
Tot està interconnectat i la política també té una mica d'estat d'ànim. Els partits que no sàpiguen detectar-ho patiran molt. En l'àmbit nacional li ha passat al PSOE i, en més mesura, al PP, tot i que el bipartidisme encara segueix obtenint el 52% dels vots emesos.
El PSOE segueix sense consolidar-se com una alternativa de govern enfront de les llistes més votades que, en termes generals, segueixen sent populars. Podem, a través de les seves diferents sucursals, ha sabut capitalitzar el vot útil de l'esquerra i seduir una gran part de votants socialistes. El paper del PSOE queda reduït a convergir amb Iglesias, reeditant així els pactes del Tinell, versió nacional. ¿Veurem un cas com el d'Andalusia a l'alcaldia de Madrid? Alguns pactes als despatxos serveixen per evitar que governin els que van guanyar a les urnes. ¿Això serà aplaudit o penalitzat per la ciutadania?
El votant del PP és exigent: pensa en el seu partit com a equip de govern, no com a grup d'eterna oposició. Vol els millors al capdavant d'aquests equips. Persones de comportament ètic i estètic, amb il·lusió, amb projecte per guanyar. Que el seu vot sigui útil per a i exemple de. Quan alguna d'aquestes variables falla (alcaldables amb cinc legislatures seguides sense possibilitat de guanyar o els que van governar molt temps amb taques de corrupció en la seva gestió) opten per no anar a votar o votar càstig. Demanen canvis, no tenen por del risc. Una part del seu votant és conservador, però no ho és tant per votar molts anys a disgust. Molts dels seus votants són treballadors autònoms i petits empresaris, acostumats al risc com una cosa habitual en la seva vida diària.
A Catalunya la falta de majoria social de l'independentisme mostra la seva cara a Barcelona província, on es concentra el 75 % de la població catalana, amb menys del 40% de suport al que s'ha convingut a anomenar la cupvergència, i un pírric 23% si ens centrem al Barcelonès: Barcelona, Badalona, l'Hospitalet, Santa Coloma i Sant Adrià.
El PP i el PSOE necessiten canvis. El primer amb urgència, regenerant-se, perquè 2.500.000 vots són una pèrdua inassumible per a un partit que aspira a governar novament Espanya. Ser el més votat i gestionar els estralls econòmics no ha sigut suficient. L'altre, menys pressionat, reformulant-se com a vot útil d'esquerres. O ho fan ells o ho faran uns altres.
