idees
¿Premis literaris?
Comença la Fira del Llibre de Madrid, i entre els firmants trobarem alguns guanyadors dels últims premis literaris concedits al nostre país. Naturalment, dels ben dotats, perquè ja sabem que Espanya és la capital dels premis literaris privats, i no hi ha ajuntament o escala de veïns que no tingui el seu. És cert que en els últims temps molts han reduït la quantia de la seva dotació, com el Primavera, que ho va fer en un 50%, o l'Azorín, i altres van desaparèixer, com el Torrevieja, que al seu dia va tenir els guardons de pretendre disputar protagonisme al mateix premi Planeta; o el de la Fundació José Manuel Lara que se'n va anar en orris el 2009.
Si rastregem en el passat, podem concloure que el fet de premiar a nivell comercial i mediàtic va començar als anys 40 amb el Nadal i va continuar als 50 amb el Planeta, m'imagino que per guanyar lectors en un país desolat econòmicament i culturalment. Però en ple segle XXI, quan la crisi econòmica ha fet estralls entre els ciutadans de classe mitjana, i per extensió en la classe mitjana dels escriptors, ¿és necessari continuar amb els premis? Sé que durant anys van servir per assegurar-se presència als mitjans de comunicació, robar autors de la competència, recuperar avanços, i, és clar, per consolidar la carrera d'autors com Vázquez Montalbán, Terenci Moix o Muñoz Molina. Però ara, quan ni la majoria de periodistes culturals recordarien el nom dels guanyadors de les últimes edicions, ¿no seria preferible dedicar els diners de la dotació i dels fastos a, per exemple, campanyes de promoció ad hoc? Al cap i a la fi, si mirem les llistes dels més venuts, els fenòmens de vendes depenen més de modes i del beneït boca a boca.
Com a màxim, intentaria que els diversos gremis vinculats amb la literatura es posessin d'acord a crear guardons de prestigi sense dotació, diguem-ne que a la francesa, que arrosseguin els lectors a les llibreries a la recerca d'una novel·la que, gairebé amb tota seguretat, els alterarà una part del seu cervell i del seu cor. Una cosa que ara passa menys del que seria desitjable.
