Pensar amb el cap... tocant de peus a terra

L a frase del titular és la que m'ha vingut a la ment quan he llegit l'escrit de Joaquim Coll, historiador, a l'edició d'EL PERIÓDICO del dia 8 de maig. Coincideixo plenament en la valoració negativa que fa de la Llei de Millora de la Qualitat de l'Educació (LOMCE) impulsada pel ministre Wert i també la que fa sobre la manera desconsiderada de fer de l'esmentat ministre. No puc entendre, però, que trobi exagerada la reacció política, mediàtica i civil contra el recurs interposat pel senyor Wert perquè es compleixi al peu de la lletra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el procediment de matriculació dels alumnes a l'escola regulat enguany per la Generalitat de Catalunya.

I és que, més enllà de visualitzar en una casella la petició d'un ensenyament en castellà més ampli, s'hi reconeix notant la defensa d'uns pretesos drets individuals sinó la voluntat de propiciar que nous pares, sovint sense la informació pedagògica suficient, s'apuntin a una opció excepcional, però sense considerar les repercussions negatives que pot tenir per a l'educació dels seus fills.

És de fàcil comprensió que l'educació i l'ensenyament a Catalunya ha de proporcionar a tots els alumnes els mateixos instruments per poder desenvolupar al màxim les seves possibilitats i que el nostre país disposa d'una Llei d'Educació pròpia que regeix el sistema educatiu, la LEC, la qual és fruit d'un pacte polític, que, per cert, a Madrid no han estat capaços de concordar en cap cas. Aquesta llei és la que s'aplica a les nostres escoles i fa possible que els nostres joves finalitzin l'ensenyament obligatori amb el coneixement de tres llengües i que obtinguin aquest resultat, aquest sí, que és un dret que tenen tant alumnes com pares.

La intromissió de la justícia en la distribució horària dels continguts impartits i altres minúcies sobre el procés d'aprenentatge esdevé una ofensa al Govern català i als mateixos mestres i directors escolars que fan possible obtenir uns resultats escolars en llengua castellana superiors a la mitjana de les zones monolingües de l'Estat, segons dades del mateix Ministeri d'Educació. Ampliar la presència del castellà a l'escola vol dir retallar espai d'atenció i ús de la llengua catalana, la qual no gaudeix, per cert, de la plenitud que li correspondria en qualitat de llengua pròpia del país.

No es tracta d'aplicar «una proporció raonable» de la llengua castellana per als alumnes, els pares dels quals ho volen demanar, en tot cas es pot parlar d'una proporció necessària si els resultats del coneixement aconsellessin incrementar la dedicació docent a la llengua de l'Estat.

No són els tribunals els que han de marcar aquesta proporció, és la professionalitat dels pedagogs i dels docents la que ha de servir de guia per aplicar un increment de dedicació a l'ensenyament d'aquesta matèria en raó dels resultats evidents. És el que passa a més d'un centenar d'escoles de la Catalunya no urbana, que han incrementat la dedicació al castellà,  quan algun grup classe no tenia el nivell de coneixement suficient , i això s'ha fet a l'empara de la LEC i amb el vistiplau de l'administració educativa.

El sistema lingüístic català de les escoles de comarques interiors no és monolingüe, com a Valladolid. No hi ha escoles monolingües ni a la Catalunya interior, ni enlloc. Sempre hi ha obligadament ensenyament del castellà i almenys d'una tercera llengua

-estrangera- amb tot el que suposen aquests conceptes.

El Parlament de Catalunya l'any 1983 va definir el model català en relació a les llengües a l'escola: una escola catalana en llengua i continguts per a tots els nens i un bon aprenentatge del castellà, a més d'una llengua estrangera com a mínim.Més enllà de les possibles discussions parlamentaries la realitat era una, un sol model d'escola del qual avui encara gaudim.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En RELACIÓ A l'«atenció individualitzada en castellà», és una solució necessària perquè per un alumne o dos, que se'ls hagi d'atendre en castellà, no és just ni acceptable que els altres vint-i-tres s'hagin de veure afectats per la voluntat d'uns pares que no pensen com els seus. Per un, tots situació lluny de tota equitat.

És clar, doncs,  que tota la línia d'actuació del Govern espanyol quant al català i concretament el català a l'escola va adreçada a separar els nens per raons de llengua, això sí, progressivament, a fi de desplaçar l'idioma propi a favor del castellà. S'imposa considerar que, si alguna llengua no dominen prou alguns alumnes quan acaben l'escolaritat, és el català. Pedagog i escriptor.