ANÀLISI
Ser Messi
Qualsevol que no fos basc ho sabia: no s'ha de molestar la bèstia adormida. Dissabte, al Camp Nou, Balenziaga i un parell més van començar el partit molestant la bèstia: el van pressionar, el van toquejar, li van clavar l'alè al clatell. L'àrbitre no se'n va fer càrrec; la bèstia va reclamar, l'àrbitre li va dir que seguís. Llavors la bèstia es va cabrejar. I, quan es va cabrejar, va fer una vegada més el que ningú, ningú, ningú pot fer. Ja fa mig segle un altre noi de Rosario, Ernesto Guevara, va dir que «quan el que és extraordinari es torna quotidià, és la revolució». Vivim temps lleus: ara, quan el que és extraordinari es torna quotidià, ha de ser Leo Messi.
I deu ser tan estrany ser Leo Messi. Fa anys que intento entendre'l, preguntant-me, imaginant-me com deu ser i, per descomptat, no ho aconsegueixo. És difícil entendre com és qualsevol persona; és una mica més difícil entendre com és una persona que fa el que fa millor que tots els altres. ¿Com és viure amb aquest privilegi? ¿Com és guanyar xifres inabastables per a la immensa majoria? ¿Com és no poder sortir al carrer perquè dotzenes de persones se't tiren a sobre? ¿Com és entendre que milions estan mirant cada un dels teus gestos? ¿Com és sentir que més milions admiren el que fas, et reverencien? ¿Com és veure la teva foto a la tapa de la meitat dels diaris del món? ¿Com és topar-se -alguna vegada- amb un vídeo a la tele en què nois molt pobres de l'Àfrica o molt rics d'Espanya fan servir samarretes que diuen que són tu, que voldrien ser tu? ¿Com és saber que milions i milions donarien un ou i part de l'altre per ser tu? ¿Com és saber que ningú és tan bo com tu? ¿Com és saber que la pilota, tan rebel amb molts, fa el que tu vulguis, que pots intentar el que ningú intenta i que gairebé sempre et sortirà bé? ¿Com és ser el millor del món en alguna cosa?
Notícies relacionades¿Com és, quan no està en un camp de futbol, ser Leo Messi? ¿Què pensa quan es distreu, quan no pensa en res? ¿Què pensa quan es mira al mirall, quan s'afaita o es treu els grans? ¿Què pensa quan se'n va a dormir? ¿Què pensa quan es desperta, en aquell moment en què un intenta recordar qui és? ¿Pensa que el que li passa en la vida és extraordinari, o li sembla d'allò més normal, el mateix de sempre, o li sembla que no és normal però que ell s'ho ha guanyat, o li sembla increïble que aquesta sigui la seva vida?
¿Com és, quan està en un camp de futbol, ser Leo Messi? ¿Què pensa quan li regala a un company el penal que ningú més entregaria? ¿Què, quan veu davant 11 que el temen, que l'envegen, que el trencarien o li demanarien la samarreta? ¿Què, quan encara una jugada i té aquella dècima de més per pensar que Boateng -per exemple- creurà que surto cap a la meva dreta i llavors me'n vaig a l'altre costat? ¿Què quan es diu ah, aquest es creu que pot amb mi, ja veurà què li faig? ¿Què, quan sent els milers d'aficionats cridant Messi Messi? ¿Què, quan mira els seus números i veu que no li queda rècord per batre? ¿Què, quan tem que algú descobreixi els seus errors, les seves mancances, quan imagina que algun dia algú s'adonarà de? ¿Com és, què es pensa, com es viu sent Messi? ¿Com es fa per sobreviure sent tan únic? ¿Com es fa per no ser Maradona? M'intriga: m'agradaria tant saber què pensa aquest noi. Per ara, em conformo a veure'l tant com puc, sempre que puc. I, aconseguir, cada vegada, alguna altra clau per ignorar una mica més com és ser Messi.
