Segones oportunitats també poden ser bones
A cada reforma que proposa el govern de l'Estat el que fa és reconèixer els estralls que està causant una mala política de protecció als deutors hipotecarisa l'economia de les famílies. A base d'anar tapant forats i mesures massa tímides portem ja quarts intents normatius per a donar una resposta efectiva a les persones que, víctimes del sobreendeutament i com a conseqüència d'una dura crisi econòmica acompanyada d'una nul·la responsabilitat dels agents econòmics i financers espanyols, a dia d'avui segueixen perdent les seves llars a causa de l'impagament de les quotes hipotecàries o de les rentes del lloguer.
El Govern, en ple període electoral -detall no menor-, acaba d'aprovar per la més que utilitzada via aquesta legislatura del Decret Llei per extraordinària i urgent necessitat, l'anomenada Segona Oportunitat, avui en fase de tramitació com a Projecte de Llei.
Sens dubte cal defensar la necessitat terminant de l'aprovació d'una llei amb aquest objectiu i que el Govern ha estat defugint fins que ha tingut les eleccions a la vista: atorgar una segona oportunitat a les famílies que, com a conseqüència d'un endeutament sobrevingut i de bona fe, no poden fer front a les seves obligacions de pagament. Un retràs normatiu inacceptable en relació als països del nostre entorn, que ens ha portat a l'exclusió social de moltes persones i que ha alimentat el radicalisme polític i social.
Una llei de Segona Oportunitat ajuda a la inversió, evita l'economia submergida incrementant la recaptació tributaria alhora que afavoreix la concessió de crèdit responsable, donat que si hi ha límit en les execucions per impagament, qui presta, augmenta el rigor en el seu anàlisi de risc.
Des d'un punt de vista de política econòmica i social, una bona llei de Segona Oportunitat és una mesura per evitar l'exclusió social perquè incentiva la reincorporació a la vida productiva tant d'empreses i autònoms com de persones físiques, evitant la seva “mort civil”. És sens dubte positiu que, per primera vegada, les persones físiques puguin ser subjecte d'una llei de Segona Oportunitat.
Ara bé, donar la benvinguda al projecte no significa que aquest es consideri bo sense més.
Una bona llei de Segona Oportunitat és aquella que protegeix tant al deutor, a qui se li exigeix un comportament responsable i allunyat de conductes temeràries o de massa risc, alhora que vetlla pel creditor, al qual se l'obliga a haver d'analitzar millor el risc que corre el capital que presta i, per tant, afavoreix la lluita contra el sobreendeutament. La filosofia que ha de regir és la de concedir bons préstecs als bons deutors.
Precisament per tot això no sembla encertat que el projecte actual permeti que el deutor, si reuneix determinats requisits, pugui quedar alliberat dels seus deutes només de manera provisional, ja que si en un termini de cinc anys ve millor fortuna, aquests poden “ressuscitar”. Aquesta proposta que no té comparació en la normativa del nostre entorn, en res coadjuva a la recuperació civil del deutor. Quin al·licient pot tenir algú per millorar la seva situació econòmica si sap que si ho aconsegueix en els cinc anys següents tindrà de nou als creditors assetjant-lo?
En aquest sentit, sembla també poc encertat que perquè un deutor pugui accedir a la declaració de concurs s'hagi de revisar si el seu deute és per causa de conductes reprovables o massa irresponsables, que de ser així lògicament no podria accedir al concurs. D'aquesta manera, no existeix el mateix nivell d'exigència amb el creditor, perquè a aquest últim en cap moment se li analitza l'eventual irresponsabilitat en la concessió del crèdit, ni tampoc l'existència de possibles clàusules abusives en el contracte, especialment si es tracta de deutes que afecten a la llar habitual i familiar. Si existís el mateix nivell d'exigència s'afavoririen les postures negociadores entre deutor i creditor a l'hora de pactar quitances, esperes o rebaixes en la reclamació econòmica, i permetria la conservació de la llar habitual, ajudant a la recuperació del crèdit per part del creditor. Hauria d'existir un tractament singular dels deutes que afecten a la llar habitual i familiar estiguin o no garantits amb hipoteca.
Notícies relacionadesFinalment, tampoc sembla encertat que els deutes amb Hisenda o la Seguretat Social quedin exclosos de la Segona Oportunitat. Tal i com reconeix el Banc Mundial, excloure de l'exoneració al crèdit públic deteriora tot el tractament de la insolvència perquè priva als deutors dels beneficis que conté la Segona Oportunitat.
Aquesta ineludible llei, avui en fase de projecte, ha d'adoptar mesures en el sentit que exposo: atorgar garanties als deutors que més ho necessitin i alhora ser exigent amb el seu comportament, promoure la concessió de crèdit responsable en els creditors per evitar el sobreendeutament i, sobretot, ser senzilla en la seva aplicació i afavorir l'exoneració de deutes de manera que les despeses que genera el procés compensin els beneficis que es poden obtenir del mateix. Només així, segones oportunitats també poden ser bones.
