Sor Lucía Caram, horroritzada

No li trobo cap més sentit a aquesta incrustació de sor Lucía Caram en el programa En la caja (Cuatro) que el d'explotar el malaltís plaer de veure-la escandalitzar-se. L'han transportat al luxe de Marbella, l'han deixat anar al mig d'un camp de golf per a multimilionaris, i ¡vinga!, a pelegrinar per aquells verals visitant mansions de 15 milions d'euros, criatures amb cotxes de 350.000, noies i nois que han vingut a aquest món a estiuejar i que es gasten cada setmana 1.600 euros en unes sabates o 7.000 en una bossa de marca. A l'esposa d'un xinès forrat de milions sor Lucía li va preguntar: «¿I vostè, a què es dedica? ¿Què fa? ¿En què treballa?». I la dama, posada sobre el green com un gerro Ming d'antiquari, va respondre: «Jo prenc el sol, i copes, tot l'any». ¡Ahh! Quin tour, quin viacrucis més canalla li han preparat a aquesta monja dominica del convent manresà de Santa Clara. L'han submergit entre ostentoses criatures tretes d'aquell programa que es va dir Mujeres ricas (La Sexta, 2010), i d'aquell altre de Cuatro titulat Hijos de papá (2011), i ella, com una humil drapaire d'Emaús, anava d'una banda a l'altra, sacsejada en una bombolla de milionaris. Horroritzada, anava exclamant: «Començo a pensar que sóc un marcià que ha aterrat en un planeta diferent (..) Em trobo desarmada (..) ¡El consumisme els consumeix! (..) ¡Començo a escalfar-me! (..) ¡Això és insultant! (..) ¡És humiliant!». Home, si volien humiliar-la més i de passada aconseguir un impacte televisiu més bàrbar, quan la van posar a dinar en la fastuosa mansió d'Olivia Valère -la reina de les nits de Marbella-, en lloc de fer-la seure a la taula podien haver-la col·locat de genolls a terra, amb un plat a la mà a l'altura de la caseta del gos, i esperar que li llancessin les engrunes sobrants. En certa manera, alguna cosa d'això hi va haver: mentre Olivia aixecava una ampolla de xampany i deia: «Miri, sor Lucía, aquest xampany porta palletes d'or de 23 quirats», mentre la francesa enarborava el xampany, a sor Lucía només li van donar per beure aigua. ¡Ahh! Exacte: una cosa és fer seure un pobre a la teva taula, i una altra que se't begui la reserva espiritual.

No comprenc els motius que han mogut sor Lucía a acceptar aquesta tournée tan cafre. Qui sap, potser els milionaris li han donat alguna almoina de sotamà per a les seves obres de caritat. Tot i així, ha sigut un espectacle feridor.