Hillary i els tres Bush

Hillary Rodham Clinton arrenca la seva llarguíssima campanya cap a la Casa Blanca amb un míting ple de simbolisme, el seu primer bany de multituds després d'anunciar la seva candidatura a l'abril. Ha escollit el parc de les Quatre Llibertats a l'illa Roosevelt de Nova York, la seva ciutat política. L'objectiu (publicitari) és connectar amb dues figures totèmiques als EUA, el president del New Deal i la seva esposa Eleanor, lluitadora pels drets civils de les dones.

La candidatura de Clinton neix amb dificultats: genera odi i entusiasme gairebé a parts iguals i és la gran favorita per heretar la presidència de Barack Obama. És a dir, té tot a perdre. Les enquestes són gairebé unànimes en un moment en què les enquestes serveixen de poca cosa. Les últimes publicades al maig en diversos mitjans la situen davant de qualsevol republicà. Només la ultraconservadora FOX News dóna la victòria a Jeff Bush (45%-44%).

El sondeig de la cadena CNN del 2 de juny ofereix una informació subliminal que detecta problemes. Han pujat del 49% al 57% el nombre de nord-americans que diuen que no ha sigut honesta i que no és fiable i han baixat del 53% al 49% el nombre de ciutadans que asseguren que Clinton es preocupa per la gent.

Els correus

La baixada reflecteix l'impacte del cas dels correus, airejat amb entusiasme pels republicans i afins. Clinton va usar el seu compte privat de correu electrònic en lloc de l'oficial durant la seva estada al capdavant del Departament d'Estat. Els crítics l'acusen de voler evitar el control de les seves comunicacions i de ser una irresponsable per posar en perill secrets d'Estat. Aquest assumpte connecta amb un altre punt feble: l'assalt a la legació dels EUA a Bengazi (Líbia), en què va morir l'ambaixador. En un dels correus (privats) desclassificats es comprova que va tenir coneixement que es tractava d'un acte terrorista.

L'equip electoral de Clinton l'ha mantingut allunyada en aquests mesos per evitar la sobreexposició. El míting de Nova York és el seu retorn al prime time amb un discurs que pretén marcar l'agenda política. Hillary vol reconnectar amb l'ànima dels simpatitzants del seu partit, motivar-los perquè s'hi inscriguin i el votin. Per aconseguir-ho necessitarà una agenda social creïble que es preocupi pels damnificats de la crisi, això explica el gest d'esgrimir Franklin Roosevelt. 

Molts analistes descartaven per endavant anuncis concrets, ja que encara falten 16 mesos per al novembre del 2016. Al davant queda la muntanya russa de les primàries i els caucus fins a arribar a les nominacions dels partits l'estiu de l'any que ve. Mítings com el parc de les Quatre Llibertats miren de generar titulars, mobilitzar adeptes. No pretenc donar lliçons amb la recent experiència espanyola, però les eleccions del 2016 es disputaran a les xarxes socials, a internet, a la capacitat de llançar i moure missatges, d'il·lusionar.

Clinton s'enfronta al dilema de tot favorit: ha de jugar a no cometre grans errors o passar a l'atac, denunciar el masclisme dels seus rivals, atraure les dones sense espantar els homes; marcar diferències polítiques concretes amb un partit republicà abocat a la línia ultraliberal, semisegrestat pels Tea Party i els canals ultrafatxes. Hillary també ha de marcar la diferència amb Obama, tan impopular allà com ho va ser aquí l'últim Zapatero.El seu èxit al novembre dependrà de la seva capacitat empàtica de connectar amb el nord-americà del carrer, el que pateix els efectes de la crisi i dels abusos policials, el que se sent lluny de la Corporate America, dels interessos de les multinacionals i dels bancs d'inversió. Encara que aquests siguin l'ànima dels republicans no convé menysvalorar la capacitat dels anti-Hillary de jugar amb dos jocs de cartes: el dels grans empresaris i el dels ciutadans sense ideologia.

El salari mínim

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El 15-M va cristal·litzar a Espanya quatre anys després en Podem i en les diferents candidatures d'unitat ciutadana. El moviment Occupy Wall Street dels EUA encara no ha canalitzat la seva força a través de persones o partits, però està present. Està en desenes de causes socials que busquen espai en l'agenda dels grans partits. Algunes de les seves propostes, com la d'un salari mínim de 15 dòlars per hora, ja són llei en estats tan republicans com Arkansas, Alaska, Nebraska i Dakota de Sud. Facebook primer, i Clinton després han convertit aquest salari mínim en la seva bandera.

L'important és fer cas al primer impuls de Barbara Bush, la dona de l'expresident George Bush i mare del també expresident George W Bush, que va dir que els EUA (i el món) ja havia tingut suficients Bush. Encara que després va rectificar, la primera idea era la bona.