Arriba el moment dels fets

Tots els partits van prometre moltes coses en la campanya. Uns van perdre i, per tant, les seves promeses es quedaran en l’oblit perquè no es veuran obligats a rendir comptes al no tenir possibilitat de portar-les a terme. Però altres van guanyar i governaran. I hauran de complir el que van dir, perquè la ciutadania, farta dels partits i les propostes de sempre, s’ha decantat per opcions més innovadores i de canvi abans inexistents, fet que em sembla molt positiu perquè tindrem uns governs més pròxims a la ciutadania, que s’han compromès a escoltar les seves demandes i que parlen de fer les coses d’una altra manera. I ara toca fer-les.

Un mes abans de les eleccions, en un article en aquest mateix diari ja vaig expressar aquells temes que creia que eren prioritaris: prendre decisions més atrevides en favor de la igualtat, portar a terme estratègies integrals per a la inclusió que garanteixin els mínims vitals a la ciutadania, fer polítiques que reconeguin el dret a la vivenda i invertir per generar ocupació i activitat per a totes les persones.

Ara els electes afronten la difícil tasca de formar governs amb molt poques majories i amb una clara necessitat d’introduir la cultura del pacte. Aquest és el primer escull que han de superar, mantenint la coherència amb el seu programa i respectant els compromisos adquirits. I seria bo que no comencéssim a veure aliances contra natura motivades per l’interès d’obtenir alguna quota de poder.

A aquells que han de governar els demanaria una acció decidida des dels primers dies, però això no vol dir que es destrueixi tot el que s’ha construït durant anys. Els municipis fa molts anys que treballen per a la millora del benestar de les persones, i no s’hauria d’eliminar allò que ha funcionat i ha donat una resposta adequada a problemàtiques existents. S’ha d’evitar la precipitació de respostes immediates que reprodueixin lemes i eslògans repetits durant la campanya, perquè governar és un tema més complex del que es promet en un míting.

Qualsevol decisió immediata que signifiqui modificar les coses sense reflexionar sobre les raons de la seva existència, les mesures o els pactes que les van motivar pot significar córrer un risc innecessari. Seria recomanable trigar dos dies més a decidir per no equivocar-se en les noves mesures que es prenguin. No està de més aprendre dels errors dels altres, escoltar les opinions i valoracions d’aquells que coneixen les qüestions, perquè n’hi ha alguns de molt interessats a demostrar que les noves candidatures són incapaces de governar, que els falta experiència i els sobra ignorància per a la gestió municipal. L’encert en les primeres decisions és fonamental per crear confiança i desmentir els mals presagis i, sobretot, pel bé de la ciutadania.

Quan hem demanat accions en favor dels més vulnerables se’ns ha respost que la falta de recursos no ho permetia, però estic segura que els nous governs actuaran de forma diferent. És el que la ciutadania ha demanat insistentment. Sempre hem afirmat que hi havia diners per a unes polítiques socials amb més capacitat transformadora, però la realitat ens deia una altra cosa, perquè el problema estava en com es gastava, què es finançava, què es promocionava, en què s’innovava i quins fins es buscaven.

Jo proposaria un gir que signifiqui una priorització diferent, que es fonamenti en un nou objectiu que analitzi a qui acaben beneficiant els resultats i l’impacte de tota acció municipal. Si és a una minoria particular, no crec que la priorització hagi sigut la bona, però si el benefici generat repercuteix en la comunitat o a les arques municipals –actuant en polítiques redistributives que proporcionin més cohesió i igualtat–, la priorització haurà sigut l’encertada i recomanable.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Fa temps que des de les entitats socials hem demanat un canvi en les polítiques de benestar i esperem que això es tingui en compte en la nova etapa. Desitgem més transparència i informació en la gestió pública, que es planifiqui a llarg termini i que s’inverteixi en prevenció i en polítiques proactives, cosa que últimament sembla haver-se oblidat. I això ens porta a recordar que és urgent i obligat eradicar de la nostra societat el frau i la corrupció, i que la lluita contra aquestes pràctiques indesitjables s’ha de perseguir des del primer dia, perquè és impossible escoltar arguments que les puguin justificar.

La tasca que els espera als nous ajuntaments és complexa i no exempta de difícils esculls a superar, però en pro de la democràcia renovada els desitjo que l’encertin en les seves polítiques i aconsegueixin una societat més justa i equitativa.