EDITORIAL
Caixa Laietana, un cúmul de despropòsits
Les revelacions d'un excel·lent treball televisiu (Desmuntant Laietana al programa 30 minuts de TV-3), de les quals informa aquest diari, han tornat a posar sobre la taula alguns dels arguments que expliquen l'enfonsament estrepitós del sistema de caixes d'estalvis. Avui, de les deu que hi havia a Catalunya fa una dècada, no en queda cap i a tot Espanya només perviuen les minúscules d'Ontinyent i Pollença.
La coneguda com a caixa del Maresme (Caixa Laietana tenia la seu a Mataró) és l'exemple superlatiu dels mals que van afavorir la caiguda del model general de caixes. Lligada a l'auge del sector immobiliari (on va emprendre arriscades aventures), va quedar a la intempèrie quan va esclatar la bombolla i va créixer l'índex de morositat. Una gestió directiva caòtica, sense control i tenyida de corrupteles va culminar amb la formidable estafa de les preferents. La venda d'aquest tipus de participacions de risc es va centrar, és clar, a la seva comarca. Mataró va ser batejada com la capital de les preferents amb 15.000 afectats i l'escàndol va posar fi a gairebé 150 anys de vida de l'entitat i la integració a Bankia.
Caixa Laietana només és un exemple d'unes pràctiques perverses que van ser generals. L'actual domini de les grans corporacions bancàries i la necessitat del ciutadà de comptar amb el banc del barri, pròxim i amb preocupació social, no descarta la idea de recuperar algun dia el vell esperit de les caixes. Sobretot un cop apresa la lliçó dels colossals errors comesos.
