Els reptes de l'Estat del benestar
Un instrument de servei públic
La col·laboració publicoprivada dóna resposta a les demandes d'una societat complexa i canviant
Les vertiginoses transformacions socials, econòmiques i tecnològiques de les dues darreres dècades han fet de les societats desenvolupades uns entorns molt més complexos i variables. Les necessitats dels ciutadans, els agents econòmics i els actors socials no paren d'evolucionar.
El Govern de la Generalitat ha de seguir desenvolupant el seu rol com a garant de l'equitat i la qualitat del servei públic però és del tot primordial abordar amb valentia política el debat de quins són els models organitzatius i de direcció òptims per aconseguir-ho. Des de l'Executiu hem encarat aquest desafiament amb el desplegament d'un Pla de Reforma de l'Administració de la Generalitat que impulsa la col·laboració públicoprivada (CPP) amb la finalitat d'optimitzar l'eficiència de la prestació dels serveis públics. No es qüestiona el lideratge de l'Estat ni que la persona és al centre de tota l'acció política, sinó que es vol intensificar la cooperació amb el sector privat per resoldre problemes que no podran ser afrontats sense l'aportació de la mateixa societat. A l'hora de planificar, cal construir solucions eficients sobre els fonaments de la legitimitat democràtica i la confiança, i gràcies al partenariat. L'Estat del benestar s'eixampla cada vegada més i l'estrès de demanda és evident.
El Govern de la Generalitat és un ferm partidari de la CPP; l'Administració catalana disposa en l'actualitat de fins a 474 exemples de CPP, cosa que la situa a l'avantguarda del seu ús amb magnituds similars a les del Regne Unit i en clar contrast, per exemple, amb la resta de comunitats autònomes de l'Estat. La tipologia de modalitats és molt àmplia i comprèn des d'òrgans col·legiats com la Taula del Tercer Sector Social a societats mercantils mixtes com ara Fira 2000, passant per eines de promoció (clúster de la indústria de l'automoció), infraestructures de mobilitat o concertacions de serveis directes en àmbits com els de la salut, l'ensenyament o els serveis socials.
Tant en l'àmbit sanitari com en l'educatiu o dels serveis socials la provisió de serveis mitjançant concerts i convenis amb entitats de dret privat és estructural, estesa arreu del territori i un referent per a molts països del nostre entorn.
Precisament dins del camp sanitari, l'adequació d'un exemple consolidat de CPP a casa nostra ha estat recentment avalat en resolució judicial. L'entitat Barnaclínic, societat de titularitat majoritària de l'Hospital Clínic per a la prestació de serveis sanitaris privats no inclosos en el sistema públic de salut, ha vist reconeguda la seva activitat pel Jutjat Mercantil número 7 de Barcelona per mitjà d'una sentència que reconeix que genera significatives sinergies en el grup hospitalari i que no comporta conflictes pel que fa a l'afectació dels béns i instal·lacions del centre que vagin «en detriment del servei públic sanitari». La resolució, a més, estableix que Barnaclínic no provoca cap mena d'efecte distorsionador o restrictiu que afecti la seva competència en el mercat de la sanitat privada.
Igualment, el professionals sanitaris del Clínic van demanar empara al Col·legi de Metges de Barcelona «pel tractament rebut en algunes de les sessions del Parlament dels últims mesos sobre la gestió sanitària i la utilització de mitjans públics». A més, afegien que les opinions d'alguns diputats «són del tot inexactes i evidencien la manca de rigor o d'informació» i fins i tot «ofensives i no ajustades a la realitat».
Els mateixos professionals instaven a «aprovar al més aviat possible els estatuts del Consorci de l'Hospital Clínic, que permeten apostar per un model públic de gestió amb la participació dels professionals en el seu consell d'administració».
Ningú, mai, des del Govern de la Generalitat ha defensat cap gestió privada de serveis que pugui significar greuges en el tractament equitatiu que reben i han de seguir rebent els ciutadans de Catalunya. L'equitat és un dels principals valors a preservar. I ningú, des del món professional, acceptaria que això no fos així. Ni a Barcelona, ni a Lleida ni enlloc del país.
La col·laboració públicoprivada, en síntesi, representa un pas endavant per donar resposta a les demandes d'una societat canviant amb majors i més complexes expectatives que cada vegada demana més mitjans i més tecnologia, més assistència, més investigació, més formació, etcètera, i, per tant, més despesa. Una despesa que, desenganyem-nos, ni en èpoques de vaques grasses cap govern serà capaç de generar si no és deixant de banda altres prioritats.
És l'hora que reconeguem que amb la CPP, l'Administració guanya en eficiència, innovació, flexibilitat, rigor i, sobretot, servei públic. Tots hi sortim guanyat.
