Sospitosa pensió a dos torturadors
La resolució de l'Oficina Antifrau de Catalunya que admet «raonables sospites» en la concessió de dues pensions vitalícies a dos agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona condemnats per tortures torna a ressuscitar totes les negres ombres que al seu dia van acompanyar aquesta polèmica decisió. Va sorprendre en el seu moment la celeritat de tot el procés. Coincidint amb la sentència que els condemnava a més de dos anys de presó per tractes vexatoris i humiliants a un jove, es va concedir als dos agents les baixes mèdiques, que van ser recomanades per un metge forense i tramitades «acríticament» per l'Institut Català de la Salut, l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques. Encara que els dos condemnats no van eludir la presó, sí que van aconseguir avantatjosos efectes a l'evitar la inhabilitació absoluta del cos policial, cosa que els permet cobrar pensions d'entre 1.600 i 1.800 euros al mes. Aquella capa de sospita torna a activar la polèmica, i la mateixa alcaldessa Ada Colau ja ha mostrat la seva disconformitat amb aquell desenllaç. Antifrau reconeix que només hi ha indicis, encara que recomana «extremar els controls» quan es revisin les invalideses concedides. Així hauria de ser i, en cas que es constatin irregularitats, no solament s'haurien d'exigir responsabilitats als beneficiaris, sinó també als que van participar, per activa o per passiva, en la cadena de la trampa. Els indicis, no obstant, encara han de convertir-se en proves.
