¿Prevenció de la imprevisibilitat?
La pròxima revetlla de Sant Joan es compleixen cinc anys de l'accident ferroviari de Castelldefels-Platja, que va costar la vida a 12 joves i va causar diversos ferits entre els que es dirigien a una festa a la platja. Els fets semblen simples: un grup de persones és atropellat quan travessa la via per esquivar l'allau humana que es forma a les andanes de sortida. De les dues investigacions realitzades, la tècnica i la judicial, la primera va concloure que hi va haver un bon funcionament dels sistemes i una correcta actuació reglamentària. La segona, en primera instància, va arxivar la causa.
En aquest succés, com en altres relacionats amb la seguretat dels espais públics i la seva interrelació amb les infraestructures, apareix l'ombra del factor humà. I això ens recorda qüestions que no per sabudes mereixen menys atenció, i més perquè s'hauria de superar el limitat debat prevencionista de les normes de seguretat i el consegüent (no obvi) comportament humà que les ha de complir. Si a això hi afegim la diversitat cultural del col·lectiu que s'ha d'adherir a aquestes normes i ho amenitzem amb el diferent ús que dóna als espais públics, l'efecte pot ser letal.
Notícies relacionadesL'experiència assenyala que és necessari protegir les persones dels perills que les esperen quan interactuen en espais on es pot veure compromesa la seva seguretat. L'esforç de l'Administració, en general, s'ha traduït més en una inversió en tècnica (barreres, senyals) que no pas en l'anàlisi del problema. No obstant, la catàstrofe que va tenir lloc a Castelldefels va demostrar que la seguretat només des d'aquest punt de vista tècnic és insuficient i que hauríem de prestar atenció a les raons que van conduir les víctimes a defugir les obligacions derivades dels senyals amb una conducta del tot imprevista. En aquest cas, el resultat de la interacció entre tècnica i factor humà va ser el contrari del previst, per desconeixement, falta d'hàbit o incomprensió. Els passius mecanismes de protecció dels sistemes de prevenció van ser superats pels actius comportaments humans mancats de sistemes de governança que els anticipés.
Hauríem de reflexionar sobre com actuar davant la imprevisibilitat dels actes humans. Dels previsibles ja se n'encarrega la prevenció. En aquesta circumstància concreta, l'excitació pròpia de la nit va ajudar a reforçar una conducta més voluble que de costum. Resoldre l'accident adduint un incompliment o emparant-se en la correcta implantació de mesures de seguretat és oblidar que la prevenció, en l'àmbit del comportament humà, no resulta només de la senyalització o la prohibició sinó també de noves estratègies que abordin qüestions relacionades amb la diversitat cultural -avui tan infreqüents com imprescindibles- per atendre el comportament gregari o l'ús d'espais públics com les platges. En resum, si s'intenta protegir persones s'ha d'incorporar en el disseny urbà el factor humà com a element de governança anticipatòria.
