Tsipras ha portat Grècia al caire del precipici

El joc de la gallina està arribant al final. L'estratègia negociadora d'Alexis Tsipras ha sigut la d'acostar-se el màxim possible al precipici del Grexit i esperar que els creditors cedissin. Doncs bé, el barranc està a la vista i cap de les dues partes ha aixecat el peu de l'accelerador. Avui els líders de l'eurozona es reuniran amb Tsipras per arribar a un acord d'última hora. La tensió als mercats és palpable. Grècia està a un pas de l'impagament i a dos de sortir de l'euro. La setmana passada els grecs van treure 3.000 milions d'euros dels seus comptes. Si l'estratègia dels creditors era debilitar Syriza amb la retirada de dipòsits, sembla que ho estan aconseguint.

Tot i això, el poble grec manté el seu suport a Tsipras. Molts grecs mantenen una actitud desafiadora. Diuen que no tenen res a perdre, i que entre més austeritat o sortir de l'euro prefereixen aquesta segona opció. La realitat, però, és que els grecs encara tenen molt a perdre. Grècia és un Estat rendista. Gran part de la seva activitat econòmica està sustentada sobre els salaris de la funció pública i les pensions, i és per això que són els funcionaris i els pensionistes els que donen suport amb més entusiasme a Tsipras. Syriza va arribar al Govern com un partit radical. En tan sols sis mesos s'ha convertit en un Govern conservador que defensa amb dents i ungles les pensions dels jubilats. La seva prioritat són els més grans, no els joves.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Això és ben comprensible. A Grècia els pensionistes posen i treuen governs perquè de mitjana el grec es jubila als 59 anys. Una cosa inacceptable per a la resta de ciutadans europeus, però el cas és que hi ha moltes famílies que depenen d'aquests ingressos fixos. A Grècia la protecció social de l'Estat és mínima, i per tant les pensions són el pilar de l'Estat de benestar. Si es retallen, es redueix la demanda interna i es trenca el contracte social. El més probable, malgrat tot, és que Tsipras hagi de retallar les pensions. Si l'ajust que faci és mínim, el seu partit i els seus votants potser l'acceptin, però si és gaire gran molts diputats hi votaran en contra. En aquest escenari, a Tsipras no li quedarà cap altre remei que convocar un referèndum amb una pregunta clara: «¿Accepta continuar en l'euro sota les condicions firmades pel Govern grec i les institucions europees?».

Referèndum i debat seriós

Brussel·les tem el referèndum. No l'hauria de témer. Un referèndum ajudaria a tenir un debat seriós sobre què guanyarà i què perdrà Grècia si surt de l'euro. Ara per ara encara guanyaria el sí, sobretot si en l'acord hi ha una reestructuració del deute a canvi de reformes estructurals. Si guanyés el sí, Tsipras ja no dependria de l'ala radical del seu partit i comptaria amb un clar mandat per reformar el país. La finestra temporal per al referèndum, tot i això, és limitada. Com més temps Grècia estigui submergida en la inestabilitat econòmica i política actual, més gent pensarà, erròniament, que és millor tornar als bons temps de la dracma.