IDEES
Fogueres
No concebo la revetlla de Sant Joan sense foc. Encara avui, com si es tractés d'un ritual, busco a prop de casa alguna foguera. I hi solc anar, disposat a cremar els meus pecats i a resoldre alguns comptes pendents. Confesso que cada any, quan estic plantat al davant, penso en el que va passar a la Bebelplatz de Berlín, el 10 de maig del 1933, quan els nazis van cremar molts llibres considerats antialemanys. Res que no hagués passat abans.
Hi ha per exemple l'emperador Dioclecià, que es va carregar els llibres d'alquímia de la Biblioteca d'Alexandria el segle III. O la foguera de les vanitats que va promoure Savonarola a Florència al segle XV. Podríem referir-nos a la desaparició de biblioteques irreemplaçables i fins i tot recordar les novel·les on es cremen novel·les: una espècie de metaliteratura incendiària que sempre m'ha cridat l'atenció des que em vaig convertir en acòlit de Pepe Carvalho. És clar que amb el temps vaig descobrir que ja ho havia fet abans Cervantes en la seva obra magna, tot i que va salvar de la crema el Tirant lo Blanc i l'Amadís de Gaula. O Ray Bradbury en el seu inoblidable Fahrenheit 451. Recordo també que el protagonista d'El mestre i Margarida, de Mikhaïl Bulgàkov, va cremar el seu manuscrit perquè no caigués en mans de les autoritats soviètiques, i encara tinc gravat a la meva ment el final d'El nom de la Rosa d'Umberto Eco.
Notícies relacionades
Però aquesta històrica relació entre els llibres i el foc té una versió encara més perjudicial i perillosa: la crema que no es veu, però que es flaira. Perquè ja no cal fer grans fogueres per fer desaparèixer llibres indestructibles. Per aconseguir-ho, només s'ha de vulgaritzar el mercat, promoure plans de lectura educatius anacrònics, limitar l'aparició de noves veus literàries o ser incapaços de frenar l'asfixiant pirateria.
I el que em molesta profundament és que aquests piròmans camuflats van d'importants per la vida, perquè saben que en aquesta distòpia actual no existeixen els homes-llibre de Bradbury. No sé què en deuen pensar vostès, però alguna cosa s'haurà de fer per fer-los baixar els fums a aquests elements incendiaris.
