'El Príncipe', quan ficció i realitat ens són pròximes
A les pel·lícules de cinema i les sèries de televisió que aborden conflictes bèl·lics, socials i polítics no se'ls demana que siguin imparcials i, fins fa poc, habitualment només tractaven conflictes passats. En els anys setanta anaven de romans, d'indis i el Setè de Cavalleria, o d'americans i britànics lluitant contra malvats alemanys i japonesos. En els vuitanta i noranta van arribar les pel·lícules de Vietnam en les que els americans ja no eren sempre els bons, i en el dos mil van arribar les pel·lícules de Bòsnia. Generalment les sèries i pel·lícules es referien a conflictes que es consideraven tancats i l'audiència valorava que, més enllà de prendre partit per uns o altres, mostrés el costat humà o permetés empatitzar amb protagonistes d'ambdós bàndols.
Després de l'11-S i l'Afganistan van començar les sèries i pel·lícules sobre terrorisme islamista, problemàtica que no estava tancada, i que en uns casos s'abordava des d'un simplisme infantil, mostrant sempre als musulmans com els dolents o infantils, mentre que en altres es intentava analitzar les causes, la responsabilitat d’Israel i els Estats Units i mostrava la seva complexitat sense generalitzacions simplistes.
Però ara, que el terrorisme gihadista és la principal amenaça a la seguretat d'Occident i que els enquistats conflictes del Pròxim Orient i els països musulmans han pres una nova dimensió després de la irrupció de l'Estat Islàmic, present des de Mossul fins a París, les trames d'algunes sèries arriben a les pantalles desfasades en comparació amb el que ens mostren els telenotícies.
L'exitosa Homeland, produïda per la FOX, va acabar la passada temporada mostrant una inexistent aliança entre l'Iran i Al-Qaida. No és cap secret que els propietaris de la FOX compartien interessos econòmics amb els sectors republicans i israelians que desitjaven que Obama ordenés un atac aeri contra les instal·lacions nuclears iranianes. En els últims capítols vam veure com el personatge de Nicholas Brody, considerat d'Al-Qaida, era acollit com un heroi a l'Iran. Però mentre vèiem això en les pantalles, no només el Pentàgon havia descartat totalment atacar l'Iran, sinó que la intel·ligència i militars nord-americans i iranians lluitaven junts a l'Iraq contra l'enemic comú del Daesh o Estat Islàmic que s'havia menjat ja a Al-Qaida.
Ara que cap lloc del planeta està lliure dels atemptats, proliferen les sèries i pel·lícules sobre gihadisme, sigui el terrorista el fill d'un immigrant magribí, o un convers que pretén atemptar contra els seus veïns europeus o americans. En altres casos es tracta d'un universitari tunisià o marroquí que ho fa a Síria, o en un hotel de turistes al seu país. I l'audiència ja no ho rep com la trama d’una cosa llunyana o passada, sinó que molta gent es pregunta si el pakistanès a qui li ha comprat la pizza mitja hora abans de seure davant el televisor, serà de fiar o si acabarà esdevenint un terrorista.
Dels últims capítols de la passada temporada d'El Príncipe', la producció actual més vista a la televisió a Espanya, es va criticar a la sèrie que acabés mostrant tots els personatges masculins musulmans com a terroristes o narcotraficants. Fins i tot Hakim, el policia ceutí que bevia vi, menjava pernil i deia ser ateu, va resultar ser un terrorista camuflat. Generalització que només beneficia als que difonen idees xenòfobes, crispa la convivència, i mostra una imatge distorsionada de la realitat, atès que la majoria de víctimes del terrorisme gihadista són musulmans considerats heretges pel Daesh per ser xiïtes, laics o no seguir el wahhabisme .
Però la temporada actual, que va concloure el passat dimarts, trenquen amb els estereotips, i mostren personatges com Samy, el nou policia que és musulmà i totalment compromès contra el terrorisme. Així Samy, paper que interpreta Ahmed Younossi, és fill d'uns immigrants marroquins morts en els atemptats de l'11-M a Madrid, i quan l'agent Mati, que encarna Thaïs Blume, li pregunta com pot continuar sent musulmà, ell li respon que l’islam que va aprendre dels seus pares no té res a veure amb l'odi i la violència.
La sèrie, a més, no ha quedat desfasada per l'actualitat, atès que ha abordat qüestions que han passat aquests mesos, com els joves de Ceuta i Melilla que marxen a lluitar a Síria. O de conversos, com Sergio, que interpreta Diego Landaluce, un noi cristià desarrelat que, mancat de referents, abraça l'islam gihadista violent. Una cosa que vam descobrir fa dos mesos a Catalunya, quan els Mossos d'Esquadra van desarticular la cèl·lula gihadista que dirigia un perruquer de Sabadell convers. I aquesta capacitat de la trama per evolucionar simultàniament al que veiem en les notícies, ha estat un dels motius del seu èxit.
En la sèrie, que emetrà els que diuen seran els últims capítols passat l'estiu, hem vist créixer a actors com Hiba Abouk, en el seu excel·lent interpretació de Fàtima, amb el seu amor possible o impossible amb Javier Morey, o al malvat, cínic i impertorbable del seu espòs Khaled, que interpreta Stany Coppet. Un malvat Coppet que va repetir en el seu paper de dolent impassible dimecres passat a Águila Roja com a capità dels Mosqueters, i aquest cop sí que va rebre el seu merescut càstig amb el tall de l'espasa i les urpes d'un tigre.
La sèrie, més enllà que la trama que ens insinua algun gihadista infiltrat a la cúpula del CNI, o que potser als serveis d'intel·ligència francesos els pugui interessar desestabilitzar Ceuta per motius econòmics, retrata la realitat d'un desarrelament i els problemes laborals , socials i d'identitat de joves de Ceuta i Melilla, molt similars als que viuen joves descendents de magribins a les Banlieues franceses. Unes circumstàncies que els aboca al tripijoc, les drogues i la violència, resultant el gihadisme violent per a alguns la sortida més fàcil.
Notícies relacionadesCaldrà esperar a la tardor per saber com acaba el malvat Khaled, si Faruk recuperarà a la seva germana petita captada i enganyada per gihadistes, i si potser trobarà un lloc en el món sense necessitat de traficar amb drogues; com resoldran l'inspector Fran, que interpreta José Coronado, i la seva dona, la ferida causada per la mort del seu fill i, sobretot, si Fátima sense vel i sense patir pels seus germans, podrà iniciar una nova vida amb Morey, lliure ja del gihadista del seu marit.
En el que és segur que no hi haurà acord, serà en valorar a mig termini, si la sèrie haurà servit per millorar la situació del barri ceutí del Príncipe, estigmatitzat per la droga, el contraban i el gihadisme, en què els carrers fan olor d'heroïna i te amb menta, i amb quins personatges s'identificaran més a la llarga seus joves. I és que no és el mateix que empatizéssim més amb els indis que amb el Setè de Cavalleria, o amb la vietnamita enamorada d'un soldat de Los Angeles que amb el seu germà del Vietcong, atès que aquestes pel·lícules recreaven el passat. A 'El Príncipe', en canvi, veiem el present i el futur i les granades no exploten en el Delta del Mekong, sinó més a prop de casa.
