Intangibles
Una mica de filosofia zen, per favor
Diuen que els occidentals, excepte honroses excepcions, cultiven bonsais com un passatemps més. Com aquell que es dedica a fer bufandes de ganxet o a jugar a pàdel. Els japonesos, en canvi, hi troben una satisfacció intel·lectual elevada: la recerca del jo, de la perfecció, de l'exemplar sense màcula, la recompensa d'uns esforços continuats amb què s'arriba a aconseguir la revelació de la bellesa.
En aquesta atmosfera oriental de contemplació i treball, sorprendrà conèixer la història de dos guardes de seguretat, Humberto i Celso, encarregats de la vigilància d'un hotel en concurs de creditors que estava temporalment tancat a l'espera de reprendre la seva activitat.
Van ser acomiadats no només per sostreure eines de mà i diversos electrodomèstics de les instal·lacions de l'empresa, sinó per dedicar-se durant la jornada de feina a cultivar bonsais de manera que, abstrets com estaven de la realitat, tampoc van ser conscients que el personal que pul·lulava per l'hotel també es dedicava a emportar-se objectes de tota índole, com si de lladres de bestiar es tractés.
En instància es va declarar l'acomiadament improcedent, perquè no s'havia acreditat prou l'apropiació de diversos efectes. Un toc d'alerta a les empreses i als seus advocats perquè, en qualsevol mesura disciplinària, afinin al màxim amb les proves. El que no es pot provar sense fissures, no es pot sancionar.
En suplicació, es va revocar la sentència i es va declarar la procedència de l'acomiadament per manifesta vulneració del deure de bona fe.
No voldria entrar en discussions tècniques sobre el cas, ni detenir-me en la infeliç casualitat que Celso era membre del comitè d'empresa. Una cosa que a tots aquells que creiem en el diàleg social ens ha d'indignar i fer-nos reflexionar sobre les competències morals i professionals que han de tenir els representants legals dels treballadors.
Sí que voldria, no obstant, parar per preguntar-me pels valors i per la consciència en la feina. ¿Quina justificació raonable pot haver-hi per a la conducta dels nostres guardes de seguretat? De fet, ¿eren conscients de les seves funcions i del rol que havien de desenvolupar? ¿O simplement es reconeixien com a «obrers explotats», en una empresa en subhasta, i davant d'això s'havia de cridar el «campi qui pugui» o el «que rigui la gent i que jo vagi calent»?
Notícies relacionadesEl filòsof britànic Alan Watts emfatitza que el zen no confon l'espiritualitat amb el fet de pensar sobre Déu mentre un pela patates, sinó que l'espiritualitat zen és simplement pelar patates.
Potser tots els Humbertos i Celsos que tenen la temptació de cultivar bonsais, haurien de buscar al seu interior i procurar que els seus actes entrin en harmonia amb el seu entorn.
