Per què el Barça és més que un club
Diuen que els argentins portem a l'ADN la passió futbolera, i si a més som del Barça, i a sobre tenim Leo, la passió i l'eufòria es converteixen en una cosa superlativa. Si a això hi sumem els èxits, les copes, la bellesa d'un joc en equip, els valors transmesos a La Masia, la capacitat de fer festa i de celebrar, i la profunda inquietud dels aficionats, especialment de les penyes, pel món de la solidaritat i la justícia social, tenim tots els ingredients per demostrar que som més que un club.
Vull posar en valor aquest més, que no tan sols es dóna al terreny de joc -encara que allà també- i que són les persones, el gran capital humà i la gran capacitat d'aprofitar els pocs o molts recursos de què es disposi per mobilitzar-se i mobilitzar pobles i ciutats per causes nobles, justes i solidàries. Parlo avui del món del barcelonisme i de les penyes que conec des de fa més de dos anys i amb les quals comparteixo la iniciativa i la lluita contra la pobresa infantil.
Coneguda la meva afició pel Barça i la tasca que comparteixo amb moltes persones i entitats a favor dels més empobrits del nostre país, la directiva del FC Barcelona i el seu president, Josep Maria Bartomeu, els dirigents de l'àrea social del club juntament amb els responsables de les penyes van decidir el mes d'agost del 2014, durant el Congrés Mundial de Penyes, donar-me un premi que vaig voler compartir amb tots els homes i dones que lluiten per la justícia i la pau i es deixen la pell per implantar-la. Però crec que els premis serveixen per molt poca cosa si es queden en un reconeixement a mèrits personals, per això vaig demanar uns minuts per implicar i per explicar en profunditat «allò que em reconeixien» i que és un repte de tots, i per implicar-hi aquells que m'obsequiaven amb una placa i un ram de flors. Si es queda en això, pot fer pujar l'ego, però no soluciona els greus problemes de la humanitat i allò que en realitat fereix el meu cor de dona inquieta i enamorada de la causa de la humanitat.
En tres minuts i davant un auditori entregat i sensible, vaig llançar la proposta de posar-nos la samarreta dels empobrits, dels nens que són els que més pateixen al nostre país a causa de la maleïda crisi que els ha portat a la humiliació i a la falta d'oportunitats. Vaig parlar de La Masia on es formen en valors i en esperit esportiu els millors futbolistes del món, homes amb grans ideals humans, i els vaig recordar «la gran masia», els gairebé tres milions de nens que a Espanya no tenen oportunitats per viure amb dignitat. I vaig demanar al president Bartomeu i a les penyes barcelonistes del món que hi havia allà representades un compromís per lluitar junts contra la pobresa infantil al nostre país.
Els vaig demanar que se sumessin a la campanya que amb el programa CaixaProinfancia de l'Obra Social La Caixa estem tirant endavant a tot el territori espanyol i a Catalunya. I aquell matí calorós d'agost, els vaig plantejar un repte: «El Barça, agafat de la mà de les penyes, d'aquells aficionats, gent senzilla i compromesa, juntament amb la Fundació i la directiva, tenen un gran poder de convocatòria per despertar consciències, per implicar els ciutadans, per mobilitzar-nos, per aportar la gran dosi d'humanitat que avui necessita la nostra societat i per aconseguir recursos que facin que els nens que pateixen i es veuen privats d'oportunitats puguin créixer i donar el millor d'ells al nostre món».
El president Bartomeu em va agafar la paraula. Les penyes també, i des d'aleshores va començar un moviment imparable. Els uns als altres s'ho expliquen, no hi ha penya que no organitzi un esdeveniment o que no presenti una iniciativa per sumar-se a Tots contra la pobresa infantil. Aquesta és la nostra gran causa, aquesta és i ha de ser la causa del Barça. Les tres copes d'aquesta temporada tenen pendent l'altra gran copa, la del triomf en el partit contra la pobresa i l'exclusió social que humilia tants nens i famílies al nostre país.
Aposto per la continuïtat d'aquest projecte. Hem de tornar el somriure a aquells gairebé tres milions de nens del nostre país; podem continuar treballant, no podem mirar cap un altre costat. El club necessita estabilitat i pau social. Necessita saber que no és només el primer equip el que fa que el Barça sigui el que és, sinó també les penyes, els socis, la Fundació, les iniciatives socials, el compromís amb el país.
Notícies relacionadesAposto per continuar potenciant el treball amb les bases, perquè tots siguem ambaixadors dels valors que es tenyeixen de blaugrana quan els viuen barcelonistes compromesos. Voldria un Barça que renovi el Compromís Barça Segle XXI de les penyes firmat pel president Rosell i ratificat per Bartomeu; un compromís que aposta per la promoció dels valors que cohesionen el club i que permeten que el clam d'un Barça ètic, compromès, allunyat de la frivolitat i fonamentat en els valors de la persona animi la nova etapa que començarà el 19 de juliol.
Dir #TotsContraLaPobresaInfantil ens obliga a anar més enllà de les fronteres barcelonistes i apostar perquè aquesta sigui la causa de tots els homes i dones del nostre país, de tots els colors, clubs, ideologia, races o religions. Avui no podem anar sols, tenim tres milions de batalles per guanyar, i tots som necessaris. ¿Ens ajudeu a seguir sumant?
