La insolidaritat de l''impost al sol'

En l'actualitat, el nostre món viu tres crisis contemporànies. La conjuntural crisi econòmica i dues d'estructurals: l'ambiental, motivada fonamentalment pel consum d'energia a partir de combustibles fòssils i que és causant del canvi climàtic; i l'energètica, produïda pel creixement de la demanda dels països emergents.

Doncs bé, l'empresa o persona que inverteix en un projecte d'autoconsum està contribuint a resoldre aquestes tres crisis. L'energètica, ja que està ajudant a reduir la forta demanda exterior del país; l'ambiental, perquè substitueix per energia renovable els combustibles fòssils, i per últim l'econòmica, a l'augmentar la competitivitat gràcies a la reducció de costos en les factures i a l'estímul al desenvolupament de la indústria local relacionada amb el sector fotovoltaic.

Per tot això, qui decideix fer una inversió en autoconsum porta a terme un acte de solidaritat amb el planeta i la societat. Malgrat això, a l'empara del nefast esborrany del reial decret d'autoconsum, els opositors a aquesta tecnologia acusen d'«insolidaritat» els autoconsumidors, d'estalviar a costa de la resta d'usuaris, ja que al consumir menys energia del sistema tradicional paga menys.

Per tot el que s'ha dit anteriorment, crec que hauríem d'aclarir alguns conceptes en benefici del lector:

1. ¿Per què seria insolidari el que instal·la unes plaques fotovoltaiques i no el que substitueix les seves bombetes antigues per uns leds, tenint les dues mesures el mateix efecte sobre el sistema?

2. L'autoconsumidor, en contra del que s'afirma, continua pagant els peatges per al manteniment del sistema en les mateixes condicions que abans d'instal·lar el sistema d'estalvi amb autoconsum, i que qualsevol altre consumidor. Mes a mes, paga el mateix terme fix de la factura elèctrica i la part de peatges corresponent al consum d'energia de la xarxa que realitzi. Les «càrregues» que vol imposar l'esborrany de reial decret d'autoconsum, conegudes com a «impost al sol», són una barrera econòmica i insolidària que suposaria que cada autoconsumidor hauria de pagar més del doble de peatges que qualsevol altre consumidor.

3. En un sistema marginalista de fixació de preus elèctrics com és el nostre cas, l'autoconsum provoca que aquests baixin. Això es deu al fet que, al reduir la demanda d'electricitat principalment a les hores punta, es redueix el preu final de cassació.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

4. S'ha arribat a afirmar que aquest sistema podria afectar la sostenibilitat de la xarxa elèctrica espanyola. És difícil prendre això seriosament si tenim en compte que parlem de petites instal·lacions amb una potència inferior a 100 kW, i que la petita part de peatges inclosos en el terme variable de la factura que podrien estalviar no superaria els dos milions d'euros cada 100 MW.

Sabent que les elèctriques presenten xifres de beneficis multimilionàries (Red Eléctrica va registrar el 2014 un EBITDA de 1.380 milions d'euros), i que, a més a més, per a elles podria suposar l'entrada en nous models de negoci, haurien de passar molts anys i moltes instal·lacions perquè el sistema apreciés aquesta insignificant reducció d'ingressos. I per quan ho faci, ja estarem parlant d'un altre model energètic de producció i consum d'energia, basat en les energies netes, la generació distribuïda i les ciutats intel·ligents.