Anàlisi
No a Tsipras encara que porti regals
Després d'interrompre les negociacions amb l'Eurogrup dissabte, el primer ministre grec Tsipras va anunciar la convocatòria d'un referèndum en què demanarà al poble que es pronunciï contra la proposta europea. L'Eurogrup va advertir que considerava trencades les negociacions i de manera extraordinària va continuar reunit sense el ministre grec Varufakis per coordinar-se davant la probabilitat que Grècia sortís de l'euro. La instauració d'un corralito bancari des de dilluns, l'impagament a l'FMI i la finalització del programa d'ajuda de la UE dimarts fan planar una possibilitat que s'havia allunyat finalment després de cada negociació.
Ahir dimecres, en el que alguns han presentat com una capitulació, Grècia va assenyalar que s'avenia a gairebé tot el que havia proposat l'Eurogrup. No obstant, els socis europeus li van indicar que no hi ha res a negociar mentre es mantingui el referèndum. Sembla que Tsipras perdrà passi el que passi diumenge: si els grecs voten sí, l'oposició, part del seu partit i la Unió Europea el consideraran desautoritzat per encapçalar el nou rescat. Però si voten no tampoc sembla clar que pugui negociar amb els socis europeus que consideren que la seva proposta va caducar dimarts juntament amb el segon rescat. Grècia es trobarà sense liquiditat ni accés als mercats i abocada a una sortida de l'euro si no fa concessions, encara que Syriza sempre va garantir la permanència de Grècia a l'euro.
Pendents de diumenge
Notícies relacionades¿Què passarà diumenge? Alguns pensen que en cas de victòria del sí, Tsipras podria dimitir i convocar eleccions. Però aquestes eleccions potser no modificarien l'escenari -Syriza s'acostava a la majoria absoluta en els sondejos publicats fins a la setmana passada- i no deixarien marge per a una última negociació: el dia 20 de juliol Grècia ha de fer un pagament al BCE i la seva suspensió significaria l'enfonsament del sistema bancari grec. Malgrat la rigidesa de les posicions, la sortida de Grècia de l'euro és un cost que la UE intentarà evitar. Potser Tsipras podria encaixar la derrota mantenint-se com a primer ministre responsable de la política interior al capdavant d'un govern d'unitat nacional amb una mena de superministre europeu.
¿És el referèndum grec el farol d'un jugador desesperat? És més aviat una estratègia comprensible encara que arriscada. Syriza és una coalició de partits que governa amb els nacionalistes Grecs Independents. Si Tsipras acceptava retallades a canvi de la pròrroga del segon rescat hauria pogut provocar la caiguda del seu govern. Potser la seva intenció fos convocar el referèndum per perdre'l i tenir un nou mandat popular. Però si era aquest el cas, no ha aconseguit coordinar l'estratègia amb l'Eurogrup, que ha aprofitat l'oportunitat per portar al límit un govern elegit fa molt poc que representa una versió suau de l'euroescepticisme. A més del greu problema democràtic, la negociació grega pot consolidar el discurs que diu que no hi ha reforma possible de la Unió Europea.
