Europa s'equivoca
Quan aquest mateix diumenge a la tarda, abans que tanquessin els col•legis electorals del referèndum grec i com un gest a la desesperada per intentar pescar algun vot més per al Sí, la cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès François Hollande, anunciaven una reunió entre tots dos per al matí de dilluns a París per tal d'abordar el tema grec, tornaven a demostrar que no han entès res de la pel•lícula. Els dos, lluny de Grècia volen seure per parlar i decidir sobre els grecs però sense els grecs. D'aquí la desafecció que en els últims mesos ha revolucionat Atenes i que cada dia que passa es contagia a més països de l'Eurozona. Això només ha fet que començar. M'atreviria a dir que això comença avui. I Espanya, més aviat que tard encara que no li agradi gens Rajoy ni altres polítics espanyols, també haurà de parlar i fort. I al final imposar-se.
Europa ja no és el que era en la dècada dels setanta i vuitanta. Com els països que la conformen tampoc són iguals. La societat ha avançat i canviat, i aquell instrument de transformació ha quedat ja desfasat. Hi ha una dita que diu que "la unió fa la força", però en el cas europeu en els últims anys molt em temo que això no ha estat així. Potser, això sí, per que l'únic que té d'unió Europa és el nom. Sobretot quan com en la reunió convocada per demà, dos líders de dos països dels 27 es creen capacitats per reunir-se en solitari i decidir que fer, al marge de les institucions europees. La posició de Merkel i Hollande, més enllà d'un insult al poble hel·lè, és una desconsideració al Parlament Europeu, l'única institució comunitària que tenim l'oportunitat de votar tots els ciutadans.
Després del que ha passat en les ultimes hores a Grècia, lluny de fer una autocrítica i reflexionar sobre quin és el camí que ha de seguir la Unió Europea, els representants de les grans potències continuen campant al seu aire. Es creuen, encara avui, els amos del món. I les coses no van així. Europa, però sobretot els ciutadans, ens l'estem jugant.
