Llistes i vots

Diumenge vam tenir l'oportunitat de constatar què és un resultat rotund: el 61,31% dels votants grecs van dir no en el referèndum convocat per Tsipras sobre les condicions de la troica per mantenir l'ajuda al seu país. Amb el 50% més un dels sufragis n'hi hauria hagut prou perquè el Govern de Syriza se sentís recolzat, però el resultat ha sigut inapel·lable. Ningú hi ha pogut buscar lectures alternatives sobre la voluntat dels grecs.

Mentrestant, aquí a casa, vivim marejats fins a l'extenuació pel debat sobre les formes de maximitzar l'expressió del vot independentista en les eleccions del 27-S.  ¿Llista única? ¿Tres llistes? ¿Llista amb polítics? ¿Llista sense polítics? Com si la fórmula, com un sant grial, tingués la virtut de convertir la nit electoral en un clam per la independència que tot Europa pogués sentir de manera inequívoca. Ho ha dit Muriel Casals: es tracta d'aconseguir un resultat que permeti «prémer el botó de la desconnexió» (d'Espanya). Vist l'objectiu, ¿falta tan sols un últim esforç? Amb perdó, però les dades, tossudes, sembla que no indiquen això.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Uns números

Tenim pocs referents, enquestes al marge, però són indicatius. El 2012, CiU, ERC i CUP van aconseguir 1,7 milions de vots, (el 48,7%) amb una participació pròxima al 70%. El 9-N, amb dificultats mil, però amb un cens més nombrós, 1,8 milions van votar sí-sí. ¿Quant és un missatge contundent si parlem de posar-ho tot de cap per avall, no només de guanyar unes eleccions? No cal ser gaire exigent per pensar que tot el que quedi per sota del 55% serà considerat tan sols un problema domèstic. ¿I per passar d'aquí, què es necessita? Doncs amb una participació del 70%, entre 2 i 2,2 milions de vots. Més si puja la participació. O sigui, hauríem de buscar (si prescindim dels que se n'anirien amb Unió) entre 300.000 i 400.000 vots. Una cosa així com afegir tota una ICV o gairebé tota una ERC. Això seria el mínim per intentar iniciar la «desconnexió». Això i ganes de debò d'enfrontar-se amb l'Estat, és clar. Una tasca àrdua perquè la màgia de la llista aconsegueixi tal èxit a tres mesos vista. Una altra cosa és intentar guanyar les autonòmiques. ¿Però no estem parlant d'aquestes minúcies, oi?