¿Cosa del canvi climàtic? En part, sí

El divendres 26 de juny els termòmetres van començar a pujar gradualment. La calor era intensa, però encara no havia traspassat murs i parets de les vivendes. Ahir, 11 dies després, l'onada de calor arribava al zenit. Avui, quan llegeixi aquest article, si els pronòstics no han fallat, l'onada, com a tal, s'haurà acabat, però no la calor d'estiu.

Els termòmetres oficials es van disparar a partir de diumenge. Banyoles, amb 43 graus de màxima va batre el seu rècord en 100 anys. Els companys de guàrdia a TV-3 i Catalunya Ràdio no s'ho podien creure. Encara que l'entrada càlida en altura era forta, no la suficient per disparar així el termòmetre. L'explicació, com gairebé sempre, s'havia de buscar en vents locals. Van ser les comarques de Girona i del nord de Barcelona les que van batre rècords, però no la resta de Catalunya.

Dilluns, el termòmetre va punxar unes dècimes en alguns punts. Els 40,4 graus registrats a Olot, però, van ser rècord des del 1998. Ahir, el termòmetre es va desbocar i gran part de l'interior es va situar per sobre dels... ¡40 graus! L'extensió territorial va ser més gran que cap dia i van sovintejar registres de 41 i 42. A Lleida ciutat es va batre el rècord amb 42,9. La màxima anterior, amb dades des de fa 75 anys, era de 42,8, també el 7 de juliol de 1982. Encara que pugui semblar mentida, en aquests 75 anys a Lleida, només s'han superat 14 vegades els 40 graus. Al Pirineu, els valors van ser molt alts, a Bagà (Berguedà) es van arribar als 40 graus, mentre que Viella en va tenir 36, i un grau més a Das, el Pont de Suert i Sort.

Si diumenge van ser 74 observatoris amb valors superiors a 40 graus, ahir en van ser 103. Són dades de Meteocat i d'observatoris fiables d'aficionats i, per tant, no tenen res a veure amb valors, generalment erronis, d'anuncis electrònics o termòmetres poc fiables.

La bombolla càlida, que castigava París el dia 2 amb 40 graus -la segona marca des del 1873- o ahir Ginebra amb el seu rècord des del segle XIX, ha sigut molt potent, però en molts casos inferior als mesos d'infern de l'estiu del 2003 amb milers de víctimes en diversos països. A part del 2003, ens hauríem de remuntar a onades de calor èpiques el 1994 i 1982.

Jo sóc de l'opinió que, antigament, aguantàvem més. Ara tenim la pell més fina. A l'estiu, davant una onada de calor, gran part de l'activitat s'aturava o disminuïa. Ara, quan sortim d'una vivenda amb aire condicionat, de la feina o del nostre cotxe climatitzat, experimentem una bufetada horrorosa. Però els valors d'aquests tres dies són de Champions i la pregunta és obligada: ¿darrere de l'onada de calor hi ha el canvi climàtic? La resposta és: en part, sí.

Notícies relacionades

«Recorrem 40 km al dia i bevem quatre litres d'aigua»

«Si bec molta aigua he d'anar al lavabo i em poden robar»

El clima del planeta ha canviat sempre de forma natural, sense la nostra intervenció, i sempre ha mostrat extrems. El Mediterrani és, de forma intrínseca, extrem, sobretot en les precipitacions. Ara, des de fa dècades, l'acció humana, cremant combustibles fòssils, està accentuant els canvis naturals i els fa més radicals.

Les onades de calor seran més freqüents i potents, com altres fenòmens meteorològics. Elegir energies renovables, practicar el reciclatge, usar el transport públic, conduir un vehicle de baixes emissions, o elèctric, elegir companyies energètiques verdes, consumir productes de proximitat, fer un ús racional de l'energia... Són actituds personals, del granet de sorra que podem aportar. Els economistes més prestigiosos diuen que el futur passa per l'economia verda.