Per favor, la Nutella no

Cada vegada es redueix més el nombre de coses que no són radicalment nocives per a la nostra salut i la del planeta. No podem utilitzar desodorants amb sals d’alumini, ni laques per als cabells en esprai perquè destrueixen la capa d’ozó. No s’ha de tocar ni la soja ni el blat de moro transgènics perquè provoquen càncer i el seu cultiu destrueix el terreny. El cotó ha de tenir un origen certificat. La seda, els texans, les vambes de fer esport, també. La llet, sense lactosa. El sucre és nefast en totes les seves formes. ¿Els edulcorants? ¡Molt pitjor! El pa i la pasta s’han de prendre sense gluten perquè el gluten és gairebé tan dolent com l’heroïna o el salfumant. El pernil, sense greix. El peix cru, congelat per matar l’anisakis. El tofu, si no és d’origen ecològic, més val no tocar-lo. Hem de comptar els additius de tot el que consumim i evitar tot el que comenci amb e i contingui colorants artificials. Tot el que acidifica l’organisme, tot el que alcalinitza. També hem de vigilar els nivells del pH de tot el que ens posem a sobre: sabons, locions, cremes, sèrums... I atenció amb els productes de neteja de la casa: tot menys fregar amb sal, cendra i paper de diari és bàsicament dolent i destructor del medi ambient.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Figues d’un altre paner són les condicions en què es manufacturen les coses que comprem al Tot a 1 euro i les peces barates fetes a la Xina o a l’Índia. Aquest coixí tan maco amb un estampat de papallones que ens va costar 4 euros ha sigut probablement cosit i tintat per un munt de nens esclaus de 8 anys amuntegats en un soterrani sense ventilació a Kerala. O aquell gerro de plàstic fúcsia que ens ha regalat la cunyada ha sigut fabricat a costa d’embrutar un tram llarg d’algun dels milers d’afluents del riu Iang-Tsé.

Jo fins aquí combrego amb tot. Si els experts del món mundial sentencien sobre tots aquests temes, ho accepto sense discutir. Però tot té un límit. Ara, segons Ségolène Royal, la ministra d’Ecologia francesa, menjar Nutella és el pitjor: no només destrueix les dents, crea addicció i és nefast per a la línia, sinó que l’oli de palma amb què es fabrica destrueix el medi ambient. Sembla que el 85% de l’oli de palma del món es cultiva a Indonèsia i Malàisia i, per fer-ho, es destrueixen milers d’hectàrees de bosc. Una autèntica catàstrofe. No obstant, afortunadament, resulta que l’oli de palma que porta la Nutella no procedeix ni d’Indonèsia ni de Malàisia, com li ha comunicat a Ségolène el seu homònim italià, sinó de Sud-amèrica i l’Àfrica. Ségolène s’ha disculpat. Milers d’addictes a la Nutella del món hem sospirat alleujats. Però qualsevol dia ens donaran un altre disgust, ho sé.