La llista civil i La Banda Impossible
Membres del secretariat nacional de l’Assemblea (ANC), en el festival Canet Rock. /
Dissabte a la nit va actuar a Canet Rock una barreja de músics de grups catalans sota el nom de La Banda Impossible. Una actuació inèdita de Natxo Tarrés, Roger Farré i Oriol Farré (Gossos), Jofre Bardagí (Glaucs), Quim Mandado (Sangtraït), Cris Juanico (Ja T'ho Diré), Lluís Gavaldà i Joan Reig (Els Pets), Pemi Fortuny i Pemi Rovirosa (Lax'n'Busto) i Eduard Font (Glaus i Sopa de Cabra). Lluny de l'escenari, en una taula del recinte d'Estrella Damm, membres del 'secretariat nacional' de l'Assemblea disfrutaven de la nit d'estiu prenent alguna cervesa mentre discutien quina resposta donaria l'entitat al president Artur Mas.
La consulta interna de l'ANC havia donat dissabte mateix un resultat claríssim a favor de la unitat i la intervenció en el procés electoral del 27-S. El posicionament previ d'Òmnium --sí a participar en una llista civil per la independència, però sense polítics--, en la mateixa direcció de la proposta formulada per Oriol Junqueras, havia deixat l'ANC en el punt de mira. ¿Com reaccionaria Jordi Sànchez i l'ANC per interpretar el resultat de la consulta interna? Sànchez era partidari d'una llista única encapçalada per Artur Mas, i així ho va expressar diumenge a Catalunya Ràdio. L'Assemblea es mantenia més a prop dels posicionaments de Mas que dels de Junqueras i Òmnium, de manera que el moviment d'aquest dimarts de la CUP Quim Arrufat des del faristol del Parlament ha suposat un revulsiu, un cop de timó, entre els independentistes.
Quan la CUP s'obre a una llista civil per la independència sense polítics en actiu i amb el compromís d'unes eleccions constituents immediatament posteriors --dos mesos després del 27-S, després de la proclamació d'independència per part d'un hipotètic Parlament amb majoria de la llista civil--, canvia del tot l'escenari polític. La CUP amb ERC, i després d'hores de discussió del 'secretariat nacional', l'ANC ha decidit aquest dimecres a la matinada pronunciar-se a favor d'una llista civil sense polítics en actiu per proclamar la independència --és a dir, obtenir el plebiscit que no va ser possible en la consulta del 9-N, convertida en 'procés participatiu'-- i convocar eleccions constituents al cap de dos mesos, amb tots els partits pel seu compte.
El període de dos mesos i la retirada dels polítics en actiu, una de les claus de la discussió que mantenien els membres de l'ANC a la taula més llunyana de l'escenari del Canet Rock, pretenen treure Mas de la pugna del 27-S i desarticular el vot antiretallades i antipresident d'una candidatura d'esquerres amb Podem i ICV que amenaça demoscòpicament totes les opcions electorals independentistes. Sense Mas, el món del 'sí que es pot' quedaria, en part, desarticulat. Però que Mas no vagi a la llista no vol dir, en el context d'aquesta efímera legislatura parlamentària de dos mesos, que no seria necessari elegir un nou president o presidenta, de manera que l'actual Executiu es podria mantenir en funcions fins a la celebració de les eleccions constituents de principis del 2016.
ANTECEDENTS DES DEL 9-N
Mas va llançar la idea d'una llista única el 25 de novembre del 2014. Es tractava, per l'escenificació i sorpresa de la proposta, d'una 'opa' en tota regla a Oriol Junqueras, ja que CiU acceptava una llista separada de la CUP. La negativa d'ERC a cedir davant Mas amb l'argument que una llista sobiranista per a convençuts difícilment podria ampliar el perímetre tradicional de l'independentisme i les tensions en les entitats independentistes va generar, amb la ressaca del 9-N, setmanes i mesos d'enfrontaments que es van tancar el 14 de gener amb un pacte 'in extremis' entre Mas i Junqueras amb Muriel Casals (Òmnium), Carme Forcadell (ANC) i Josep Maria Vila d'Abadal (Associació de Municipis per la Independència) com a testimonis. El pacte va fixar la data de les eleccions per al 27-S --més tard del que volia Junqueras-- i amb tres llistes independentistes separades però amb la neutralitat de les entitats sobiranistes --el que no volia Mas, que cedia a la candidatura unitària.
El 20 de juny, pocs dies després de la ruptura entre CDC i UDC de Josep Antoni Duran Lleida, Mas va pronunciar un míting a Molins de Rei per llançar-se com a candidat independentista el 27-S. Va incomplir un dels acords del pacte del 14 de gener al Palau de la Generalitat i va tornar a insistir en la llista única amb el suport de l'ANC, Òmnium i AMI. Va dir que no es tractava d'una "llista del president" sinó d'una "llista amb el president", i fins i tot es va mostrar disposat a no figurar-hi o fer-ho en un lloc secundari de la llista --si és diputat pot ser elegit president perquè per presidir la Generalitat s'ha de ser electe, condició que no es requereix als membres del Govern--. La cabriola de Mas va ser interpretada com una maniobra per tornar a pressionar Junqueras, no com un anunci sincer, per part d'alguns sectors de les entitats sobiranistes.
L'1 de juliol, en una entrevista a Onda Cero, Oriol Junqueras va sorprendre a tothom superant l''aposta' del president. ERC preferia l'escenari del 14 de gener --tres llistes independentistes amb un punt comú en el programa i neutralitat de les entitats sobiranistes--, però estaria disposada a no concórrer-hi el 27-S si es garantia el caràcter plebiscitari amb una llista de la societat civil sense polítics en actiu. És a dir, acceptava el guant de Mas però amb la condició de la retirada com a candidats del president i del mateix Junqueras. L'objectiu seria impedir el vot anti-Mas i rascar suports a la societat civil al marge de les sigles dels partits. El moviment de Junqueras va descol·locar els opinadors més pròxims a CDC, que fins aleshores s'havien dedicat a criticar el "partidisme" de Junqueras.
El comunicat d'Òmnium donava ales a Junqueras, però la consulta de l'ANC semblava que podia encoratjar Mas. I resulta que la discussió nocturna dels membres del 'secretariat nacional' de l'ANC va servir diumenge a la matinada per desencallar l'embolic independentista. La idea no deixa de ser original. Una llista sense polítics per a la proclamació d'independència, legislatura de dos mesos, Mas de president en funcions fins a la celebració d'unes eleccions convocades per ell per a principis del 2016 --al voltant de la data que ell havia apuntat per a la seva retirada política-- i uns comicis 'constituents' amb tots els partits participant-hi.
A Twitter, la idea provoca un debat encès però entre els més hiperactius del ciberindependentisme ha causat certa il·lusió. A les tertúlies, desconcert absolut. Entre els partits de l'anomenat 'bloc unionista', ironia i certa conya. Ara la decisió depèn de Mas, i ja comencen a saltar veus de l'entorn de CDC que semblen 'comprar' l'operació. Tota l'excitació injectada per CDC després de la conferència de Mas a Molins de Rei comença a tenir el seu efecte bumerang. La pressió està sobre Mas, i alguns del seu partit li retreuen que els últims moviments no els consultés internament.
Els profetes de la desaparició del suflé independentista tindran molta feina aquestes setmanes d'estiu.
