ANÀLISI
Model de societat civil
Coneixia Leopoldo Rodés des de feia molts anys, però vaig tenir la gran sort de conèixer-lo bé arran de la meva incorporació al Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barccelona 92 l'octubre del 1990, ja que ell era membre del Comitè Executiu del COOB'92.
A partir de llavors vam travar una bona amistat que ha continuat durant molts anys.
Contràriament al que molta gent es podria imaginar, el Leopoldo ha sigut una persona que ha treballat molt al llarg de la seva vida, defensor i practicant de la cultura de l'esforç.
Empresari compromès, emprenedor en tots els camps i defensor de la seva ciutat i del seu país. Socialment responsable i aportant la seva energia i el seu coneixement a iniciatives socials, econòmiques i culturals que han sigut exemple per a tothom i que han perdurat en el temps.
Leopoldo Rodés era un defensor acèrrim de la societat civil, més senzill, de la societat; sempre va creure que l'aliança de l'àmbit públic i el privat era una garantia d'èxit si es gestionava d'una manera correcta.
La societat barcelonina, la catalana i l'espanyola han perdut un referent. És molt probable que no siguem capaços de saber amb exactitud el nombre de projectes empresarials, socials i culturals darrere dels quals hi havia en els quals el Leopoldo, com a promotor o simplement aportant-hi tota la seva saviesa i habilitat, moltes vegades de manera anònima. Serà difícil saber-ne el nombre, ja que personalment crec que Leopoldo Rodés ha sigut un impulsor permanent de tots aquests projectes.
Quan algú tenia un projecte de ciutat, de país, cultural o econòmic, es dirigia al Leopoldo. Si aquesta persona aconseguia el seu suport, això era pràcticament una garantia d'èxit. La seva capacitat d'aglutinar esforços era enorme i el seu intrèpid compromís per tirar endavant qualsevol projecte en el qual s'implicava era encomiable.
Leopoldo Rodés era un gran amic dels seus amics, però a més a més era el perfecte amfitrió quan era necessari que amics i no tan amics es trobessin per resoldre problemes.
Era sincer i deia el que pensava, aquesta transparència li permetia que els uns i els altres l'acceptessin i l'escoltessin.
Personalment, sentia una profunda admiració per ell i crec que ens costarà molt trobar algú que pugui substituir la seva bona feina en la nostra societat.
