La llista de la societat civil, el cop definitiu
Quan el president Artur Mas va recuperar la proposta de la llista única a Molins de Rei el 20 de juny, pocs s’esperaven dins de Convergència que tindria un efecte bumerang. En aquella conferència per inaugurar la campanya 'Benvinguts al futur', Artur Mas va canviar i concretar una proposta que s’allunyava de la llista “del” president i seria “amb” el president si la societat civil independentista ho volia. L’anunci que alguns van titllar d’oportunista i inadequat, a mesura que han anat passant les setmanes ha guanyat adeptes i s’ha reformulat fins al punt que Quim Arrufat, en sessió plenària, concretava més: una llista de la societat civil sense polítics. Una proposta que ja aglutina a ANC, Òmnium, ERC i la CUP mentre altres entitats aposten per adherir-se, com Súmate.
Dissabte passat l’Assemblea Nacional Catalana va aprovar en una consulta ser part activa del procés. El 96% dels socis van dir ‘sí’ a formar part de la primera línia política del procés, ja no es conformen amb una manifestació anual, debats territorials i convèncer; ara volen vèncer. En una assemblea territorial el debat residia en si després d’aquest resultat això era un ‘sí’ a la proposta del president Mas. “No s’equivoquin, anem més enllà” va expressar un membre de la junta. L’ANC va dir ‘sí’ a què la societat civil que fa tres anys que es mobilitza no només reclami al president que posi les urnes des d’un escenari, sinó que ara vol tenir la força del carrer dins la institució i el govern que ha de treballar per a la constitució d’un Estat català. Tot això, amb el rerefons d’una enquesta d’Òmnium cultural en què dibuixa una “Llista per la Independència” amb el suport del 49% i amb una representació de 75 diputats al Parlament. Els resultats situen una majoria independentista molt sòlida davant els 23 escons que concentraria Catalunya en Comú, els 14 i 13 de Ciutadans i socialistes respectivament mentre que el Partit Popular i Unió ocuparien 8 i 2 cadires en un Parlament de 135 representants.
De cop i volta, la situació ha donat la volta com un mitjó. Resulta que l’últim en respondre serà el qui ha posat la proposta sobre la taula. CDC es mou entre el “no ho sé”, “ho mirarem” i fa gala dels tics més avorrits de la formació. La portaveu del partit, Mercè Conesa, ho reflectia amb aquesta afirmació: “hi hagi o no polítics, la llista unitària serà la llista de CDC”. L’egolatria d’alguns del partit, de nou, s’imposa a una proposta que la formació va llençar. S’equivoquen en el contingut, maregen la perdiu. Ara apareix una altra alternativa: fer la prova de la llista a les generals i convocar les catalanes el mes de febrer per a la constitució del govern de la Generalitat.
Una llista de tots
Malgrat que no sigui del seu grat, quan Convergència, per boca del seu president, va posar sobre la taula una llista amb i sense ell/s, jugava amb la possibilitat que s’agafés la paraula i es confeccionés. L’associació Súmate, que reuneix el perfil castellanoparlant de l’independentisme i que afirma que el més important “no és l’origen, sinó el destí”, també aposta per unir-se a una llista de la societat civil que reuneixi a tota la transversalitat de l’independentisme català sense etiquetes ni estigmes. Una aposta atractiva, sense egos i amb un objectiu clar: fer realitat el camí cap a la plena sobirania de Catalunya. L’objectiu és que tots participin en un procés per a tots.
El cop definitiu
CDC erra, i molt, afirmant que sigui com sigui aquesta serà “la seva llista”. Després d’anys en què els mitjans de comunicació han volgut simbolitzar el desenvolupament del procés en Artur Mas, desgastar la seva figura perquè la seva derrota era la fi de l’independentisme, ara es presenta l’oportunitat de donar el cop definitiu a aquesta idea.
Notícies relacionadesUna victòria de la llista de la societat civil és la victòria d’un moviment, no d’un partit i molt menys d’un sol home. La tasca realitzada pels líders polítics té el seu valor inqüestionable. Si guanya la llista de la societat civil, guanya l’independentisme. Acaba amb els personalismes i atorga el protagonisme a qui va començar el procés, la gent anònima que el 2012 es va manifestar per primer cop per demanar la independència de Catalunya.
