Paternitat social
Des de fa anys que crec, com una ferma devota, que la pròxima revolució ha de ser la de l'home, quan s'atreveixi a deixar anar els llastos dels rols adherits pel passat i evolucioni per descobrir-se com un ésser molt menys encotillat en el caduc líder de la manada. No dic que no s'hagin fet passos, però l'home -com a gènere i no com a individu- amb prou feines ha ensenyat la poteta. Chelsea Clinton va ser l'encarregada de presentar a l'ONU l'informe State of the world's father -L'estat dels pares del món-, en el qual es destaca una vegada més la necessitat d'acabar, exterminar o eradicar els rols de gènere. La novetat en aquest cas és que per primera vegada l'informe deixa de banda el paper de la dona a la vida familiar i s'enfoca exclusivament en l'home. Es destaca que els homes necessiten ajuda per implicar-se i polítiques que ho facin possible. Pensar que si un home sap fer funcionar un ordinador o programar la televisió a la velocitat de la llum hauria de saber posar la rentadora o el rentaplats, és un reclam antic que, encara que sorprengui, segueix passant.
¿Qui, en el cas de poder-ho fer, no es voldria estalviar les tasques domèstiques? Pot ser que el tema sigui decomissar aquestes normes socials que provenen des de l'educació i la necessitat de transformar la paternitat social. ¿Que potser no ho veuen necessari? Tanquin els ulls i intentin enumerar per uns segons les imatges que els sobrevenen relacionades amb la paraula paternitat. Potser se'ls deuen haver barrejat en sentiments, desitjos i la realitat que ha de ser modificada fins a convertir-la en una institució, amb mesures socials, econòmiques i polítiques.
La baixa laboral
Notícies relacionadesPer començar a canviar, una cosa tan òbvia com facilitar la baixa laboral dels homes quan neix un fill seu. Des de la societat i els diferents estaments s'ha de col·laborar a ampliar la imatge de la paternitat social i permetre-li créixer en múltiples ventalls de possibilitats on l'home se senti lliure per desenvolupar-les sense dependències, creences ni valors. Només d'aquesta manera es pot aconseguir una coresponsabilitat a l'hora d'un naixement, de l'arribada d'un bebè. Els números segueixen sent alarmants. En el món desenvolupat la dona ocupa el 40% de la massa laboral, mentre que en les feines domèstiques i les familiars arriba a tenir una activitat 10 vegades superior. Aquesta desigualtat és silenciada per les institucions sense emprendre canvis per equiparar les ternes.
L'anhelat alliberament de la dona no es podrà completar fins que la paternitat sigui reconeguda per les dues parts, amb deures i obligacions, i, per fer-ho, tots necessitem establir els mecanismes necessaris. Segur que moltes dones diran que són només paraules, però la realitat queda molt lluny del somni. ¿S'haurà de seguir intentant?
