Quan la joventut deixa de ser una prioritat
La ciutadania de Barcelona va parlar el dia 24 de maig a les urnes. Més de cent setanta mil persones van donar el seu suport i confiança a n’Ada Colau i Barcelona en Comú.
“La gente sencilla, la gente común”, que es cantava a “El run, run” s’apoderava de la Ciutat Comtal. Vam veure com una eufòrica Ada Colau, gairebé com una estrella de rock en el final d'un gran concert, sortia davant la seva militància anunciant un canvi social a Barcelona. El públic embogia, els focus brillaven. L’escenari estava ple de gom a gom dels protagonistes d’aquell fet històric.
L'avui alcaldessa es volia menjar el món i de moment el que ha devorat ha estat la veu dels i les joves a la capital catalana. La Regidoria de Joventut, que fa més de vint anys va ser creada per un govern socialista a la ciutat i que fins i tot la dreta barcelonina encapçalada per Xavier Trias va mantenir, ha assistit el 14 de juliol de 2015 a la seva missa de rèquiem en una cerimònia institucional al primer ple del mandat.
Ada Colau ens pren la paraula dins del govern municipal. Ens relega a un segon pla deixant-nos ben clar que el jovent no som una prioritat per aquest canvi social que ens anunciava. La degradació que suposa suprimir la Regidoria de Joventut i ficar-la de manera discreta dins la nova Regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI ens demostra que nosaltres no formem part d’“el Comú” de la Barcelona que vol transformar la nova alcaldessa.
Acaba la regidoria que depenia d’Alcaldia i que s’interessava pel futur dels i les joves. Acaben les polítiques transversals en matèria de joventut. Acaba l’espai on un dia es va començar a executar un Pla de Xoc contra l’Atur Juvenil que vàrem reclamar el conjunt de les entitats juvenils de Barcelona. Es fa patent el menyspreu cap als qui hem de ser el futur de la ciutat.
Per als i les joves les llums s’apaguen. El teló s’abaixa. Ningú aplaudeix. Ningú surt a saludar. El silenci regna. La veu de la joventut ja no es fa sentir a l’Ajuntament de Barcelona.
