Eleccions 18-J: entre ser més que un club o una empresa
Arriba una carta amb la informació de les eleccions del FC Barcelona d’aquest dissabte 18 de juliol, ho fa amb un tríptic on apareix un individu votant amb la samarreta de l’equip amb les franges en horitzontal, Qatar al pit i Beko a la màniga esquerra. Unicef no hi és. L’eslògan “Ara et toca a tu. Vota!” recorda què està en joc aquest cap de setmana, d’on veníem i on podem acabar anant.
Preguntava un usuari de Twitter: “Qatar també patrocina les eleccions del Barça?”. Vist el tríptic, qui diria que no? El club ha passat de fer bandera dels valors a tenir un país que patrocina l’esclavatge, se’l relaciona amb el finançament del terrorisme de l’Estat Islàmic i la corrupció per organitzar el mundial 2022 a la seva samarreta i al seu estadi al costat del lema “més que un club”, una idea que a mesura que passen els anys s’ha anat dissolent al mateix ritme que els judicis ocupaven els espais de les pàgines d’informació esportiva. El Barça, tot i guanyar, ja no desprèn aquell valor únic. Ara és un club més camí de ser una empresa.
Cal Qatar per seguir sent competitius?
La resposta de l’actual directiva, ara liderada pel candidat Bartomeu, sempre s’ha regit a un estricte sentit econòmic: “sense aquest patrocini, el Barça no pot competir amb els altres grans clubs del món”. Reafirmar una idea, un cop rere l’altre, obviant que l’època daurada d’aquest club es va escriure amb Unicef al pit i la Masia oferint la millor de les seves fornades.
L’any 2012, amb el record del sextet i mesos després de guanyar la Copa d’Europa, Sandro Rosell exposa la necessitat de fer un salt endavant en l’àmbit econòmic; cal un patrocinador. Qatar Foundation apareix en escena, i ho fa com ara: “és l’única gran oferta”. No deixa de ser curiós que sempre sigui “l’única”. 30 milions per temporada per patrocinar la samarreta oficial i la d’entrenament. El millor equip del moment té una oferta molt bona, però no millor que la del Manchester United, qui percebia 34 milions anuals tot i guanyar la seva última copa d’Europa l’any 2008. El campió de la Premier League de la temporada 2012/13 rebria més que el campió d’Europa i que pocs mesos després seria el campió del món contra el Santos de Neymar.
O no saben negociar, o hi ha quelcom que no ens han explicat. Aquest any, amb tres títols a la vitrina i amb els tres davanters que controlen el mercat sud-americà, Messi-Neymar-Suárez, el candidat Bartomeu exposa que cal allargar el contracte amb Qatar fins al 2019 perquè “és la millor oferta”. Ho diu, amb els rumors cada cop més intensos de l’opció que el futur estadi del club dugui el nom del patrocinador: “Posar nom a l’estadi ens donaria el doble que el cognom”. El ManU, per la seva part, com equip que no ha participat en la Champions League d’aquesta temporada, ha ingressat 56,5 milions del patrocini de Chevrolet.
Quan Messi va dir que el Barça no és una empresa
La legislatura de Rosell i Bartomeu s’ha caracteritzat per la seva obsessió econòmica, transformar el club en una empresa amb la qual maximitzar els ingressos i presentar una gestió econòmica que, a la vegada, trencava amb la tònica dels últims set anys en què la marca Barça va ser reconeguda a tot el món pel seu futbol, les seves estrelles i l’impacte mundial de lluir un sol patrocinador, Unicef, que, en lloc de pagar, rebia el 0,7% del pressupost general del club per combatre la pobresa infantil. La marca Barça venia, no estava en venda.
En aquesta línia, el 20 de desembre del 2013, Leo Messi, coincidia amb aquesta idea. L’argentí responia a Xavier Faus, vicesecretari econòmic de Bartomeu, que el directiu era “una persona que no sap res de futbol i que vol manejar el Barça com si fos una empresa, i no ho és. És un dels equips més grans del món i mereix ser representat pels millors dirigents”.
Avui tenim un club que ha venut el disseny de la seva samarreta, no es preocupa per la tradició del club i és capaç de tot per augmentar els ingressos. Un club més dins del futbol modern.
Una campanya amb amnèsia
L’estratègia de l’equip de campanya de Josep Maria Bartomeu és la mateixa que la de Xavier Trias en les passades eleccions municipals: intervenir poc per no restar. El dofí de Rosell no participa als debats, no dóna explicacions, promet fixatges malgrat la sanció de la FIFA i se suma a propostes per promocionar les seccions amateurs del club quan el seu equip directiu, el 13 de juny del 2011 per boca del portaveu, i ara candidat, Toni Freixa, va anunciar la retallada i desaparició de seccions com les d’hoquei sobre gel, hoquei sobre herba, beisbol, patinatge, atletisme, rugbi i bàsquet en cadira de rodes. Tenien un cost molt elevat? Totes juntes tenien una despesa de 2,2 milions d’euros, el que és el 0,5% del pressupost global del Barça.
Sobre la taula, per a molts socis, hi ha el triplet. “Votaré Bartomeu perquè ha guanyat el triplet”. Les copes cobreixen una gestió d’empresa que ha empetitit el club. S’obliden elements importants que sembla mentida que s’hagin de recordar. L’anestèsia del triplet tapa, per exemple, que l’ong israeliana Shurat Hadin ha demanat al club que suspengui el patrocini amb Qatar, ja que ajuda a “obtenir legitimitat internacional” a un país que “dóna suport a grups terroristes”. Argumenten que se sap que Qatar ha donat el seu suport polític, i finançament en alguns casos, a grups com l’Estat Islàmic, Al-Qaida i Hamàs, “no s’ha d’esperar que morin ciutadans espanyols per descobrir-ho”.
Aquestes eleccions es plantegen sobre la tessitura de “Laporta, l’home show” o “Bartomeu, l’home del triplet”. Estem davant l’elecció d’un model de club. Quina mena de directiva ha dirigit el Barcelona quan la candidatura semicontinuista de Freixa afirma que l’Espai Barça “s’ha de gestionar amb transparència i professionalitat del màxim nivell”?
Quin model de club vol ser el Barça?
La tradició del club claudica davant el disseny de les ratlles horitzontals, el cas Neymar, querelles contra Rosell i Bartomeu per corrupció i estafa, l’obscurantisme del contracte de Qatar Foundation, Qatar Airways i l’Espai Barça… Aquest dissabte el soci no vota un president, vota un model amb el record d’aquests últims anys en què allò que va meravellar el món s’ha anat a apagant.
Notícies relacionadesVolem un club independent o lligat a Qatar? Una samarreta que llueixi orgullosa una causa o que estigui al servei del mercat? Un model que aposti per l’excel·lència esportiva o per l’excel·lència econòmica d’una empresa? Un equip fet amb el planter o amb la cartera? Un club amb seccions o sense? En resum, volem ser més que un club o un club més que actua com una empresa? Jo ho tinc clar, ser més que un club.
