El triangle Brussel·les-Atenes-Pequín

La Xina manté bones relacions amb Atenes, però de cap manera és possible imaginar que podria intervenir en el seu agre desacord amb Brussel·les. Això malgrat que, off the record, en més d’una ocasió, Pequín ha mostrat estranyesa per la «falta de resolució» comunitària per afrontar amb altura de mires i perspectiva estratègica les dificultats del país hel·lè. No obstant, com era d’esperar, el primer ministre Li Keqiang en la seva recent visita a Europa no va impartir lliçons sobre com la Xina va resoldre el problema, salvant algunes distàncies, de la seva Grècia interna (cas de Wenzhou, per exemple, el 2011, amb una població similar a la de Grècia) sinó que va optar per expressar la seva confiança en la «saviesa europea» per resoldre el litigi si bé amb l’esperançada premissa que Atenes continués tant dins la Unió com en l’euro.

En els últims temps, la Xina ha guanyat importància econòmica i influència política també a Grècia. Ho podem apreciar amb nitidesa en les seves inversions als ports del Pireu i Timbaki o als aeroports d’Atenes i Kasteli. En l’última estada del primer ministre xinès Li Keqiang a Atenes va firmar acords per valor de 5.000 milions de dòlars. El president Xi Jinping va visitar el país en dues ocasions, fet que demostra la relativa preferència davant d’Espanya en les escales dels seus viatges transoceànics. Pequín tampoc oblida l’ajuda grega prestada per rescatar de Líbia els seus milers de treballadors atrapats en la vergonyant guerra que va deixar a Trípoli un llegat de caos del qual també alguns líders europeus avui haurien de respondre. Després de la victòria de Syriza, els titubejos inicials aviat van ser superats per posar les coses al seu lloc.

LA Xina pot aportar a Grècia i a Europa un compromís més enllà de les paraules que proporcioni estabilitat. S’ha de tenir en compte que la UE és el seu principal soci comercial i peça clau de la seva estratègia de revitalització de la Ruta de la Seda que anhela coordinar amb el pla Juncker. Poc importen ja les reserves per no aixecar l’embargament d’armes imposat el 1989 o el no reconeixement com a economia de mercat. El que ara la Xina necessita d’Europa és complicitat activa en el seu procés de transformació estructural en aspectes que van des de la urbanització fins a la lluita contra la pol·lució i la modernització industrial, l’exploració conjunta de mercats tercers o la internacionalització del iuan. En els primers cinc mesos d’aquest any, la inversió xinesa a Europa va créixer el 367,8%. A Brussel·les, Li Keqiang va proposar crear una plataforma d’inversió Xina-UE per recolzar la reactivació econòmica a Europa. A això s’hi hauria de sumar la cooperació financera amb diversos països europeus incorporats al Banc Asiàtic d’Inversions en Infraestructura desatenent les reticències de Washington.

Notícies relacionades

Els cent dies d’Illai la Barcelona ‘cool’

El plàtan més car del món

Les excel·lents relacions de la Xina amb Alemanya, la sintonia general amb la política de reformes que en les dues latituds s’ha convertit en paraula d’ordre i la clara aposta per una associació més estreta amb la UE, contextualitzen el moment sinocomunitari. A més, convé tenir present que l’enfocament de la Xina respecte a la UE parteix d’una doble premissa: sense perjudici de recolzar el procés d’integració, dóna prioritat a les relacions bilaterals amb els països per separat amb preeminència dels més rellevants i promou a la vegada una estratègia envoltant amb els estats d’Europa central i oriental per contornejar Brussel·les. Adoptant una estratègia obliqua, Beijing pretén erosionar les reticències expressades per algunes institucions comunitàries que veuen així seriosament laminada la seva funció en diversos camps. El pragmatisme xinès concedeix a Atenes un espai de rellevància en funció de la seva significació estratègica, que no és poca cosa. Això pot ser de gran valor per a les autoritats gregues en un moment com l’actual. No obstant, la Xina serà prou prudent en les seves iniciatives per no fer res que l’incomodi amb els socis principals de la UE.

Enfrontada a les dificultats pròpies d’una transformació estructural interna de gran abast, el que més tem la Xina fora de la Gran Muralla és la inestabilitat en els seus socis clau. Europa n'és un. Davant el poc creïble coqueteig rus amb les autoritats gregues, la credibilitat xinesa –recolzada per unes inqüestionables capacitats inversores– apunta a l’exercici d’un meditat seny en vista dels escassos qüestionables avantatges que podria obtenir. Qualsevol pas eludirà posicionaments compromesos unilateralment amb qualsevol de les parts, però podria involucrar-se de manera generosa i complementària en la solució pactada si és mútuament requerida per totes dues.