L'abraçada de l'ós i l'efecte bumerang

Han passat cinc anys de la manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional que va tombar la reforma de l'Estatut de Catalunya. Durant aquest temps la desconnexió emocional d'una part de la població catalana ha sigut constant. L'últim any ha sigut especialment vertiginós. La confessió de Jordi Pujol, la ruptura de CiU i la refundació exprés de CDC per via d'una candidatura electoral àmplia han certificat l'evolució del catalanisme cap a l'independentisme. Artur Mas se n'anirà de vacances amb un balanç satisfactori malgrat les adversitats d'aquest últim curs polític.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per contra, Oriol Junqueras tancarà una temporada horribilis en termes partidistes. De les enquestes que donaven vencedora ERC ha passat a rendir-se al pla absorbent de Mas. Junqueras firma una treva que li permet respirar a l'espera que el full de ruta independentista tiri endavant i el president no tingui més remei que complir-lo. El 27-S ja es veurà, perquè al marge de qui guanyi aquestes eleccions excepcionals al Parlament, l'aritmètica serà determinant. Si l'anomenada llista unitària depèn de la CUP, el full de ruta potser es precipitarà. Si la confluència de Podem amb ICV i Procés Constituent donés la sorpresa, el procés quedaria (encara més) supeditat als comicis espanyols.

El sistema de partits català ha saltat fet miques víctima del procés i ha obligat CDC i ERC a deixar les seves sigles al congelador. Malgrat això, l'esquerra se sap hegemònica. El perfil de Raül Romeva n'és la prova. També els moviments a ICV-EUiA i Podem, i, atenció a la dada, les abraçades interessades de Mas a la CUP dels últims mesos que ara se li poden girar en contra. ¿L'autenticitat vencerà la idea d'unitat?