La complexa disjuntiva del Brasil

La hipòtesi de destitució del Govern de Dilma Rousseff per mitjà d'un impeach­ment o judici polític promogut per una part de l'oposició, obté  més consistència a partir de la decisió d'oficialitzar aquesta estratègia per part del Partit de la Socialdemocràcia Brasilera (PSDB). No menys revelador és que el president de la Cambra de Diputats, el pintoresc evangelista Eduardo Cunha, del Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), hagi admès estar analitzant la mateixa iniciativa, fins i tot sent un suposat aliat del govern, investigat també per suposada corrupció. La presidenta sosté que no caurà, que no caurà… però a aquest setge polític cada vegada més asfixiant s'hi hauran de sumar iniciatives judicials que, com la presa per una fiscal federal de Brasília, intenta acusar per suposat delicte de tràfic d'influències l'expresident Lula da Silva.

La profunditat de la crisi econòmica i institucional del Brasil, lluny d'esmorteir-se amb el pas del temps, assoleix nivells superlatius de tensió sociopolítica. Hi ha dies en què el soroll que generen els actors polítics i mediàtics d'oposició distorsionen fins a tal punt la realitat que semblaria que un terratrèmol polític és imminent.

Ningú pot negar que la conjuntura actual no sigui, com a mínim, molt delicada. El Brasil és un gegant considerat emergent, que fins fa a penes tres anys despertava admiració, al qual se citava com a referència exemplaritzant en fòrums econòmics mundials. Avui, les dades oficials més recents situen un percentatge d'inflació que es va acostant al 10%; la desocupació ronda el 8%, i els índexs de valoració positiva de l'acció de govern de la presidenta són molt febles, sense arribar al 10%.

Un factor rellevant resideix en el desgast de 12 intensos anys de governs del Partit dels Treballadors, també amb sonors errors i horrors, propis i induïts; autèntics, o creats de manera artificial amb l'objectiu de l'assetjament implacable. Des del 1989, els poderosos enemics fàctics de Lula, li van impedir guanyar en les tres eleccions del 1989, el 1994 i el 1998. No va ser fins al 2003 quan aquell obrer metal·lúrgic va accedir al govern, però no al poder, vencent els prejudicis i la ben articulada oligarquia financera. I el país no es va enfonsar, tal com profetitzava i anhelava el variat establishment paulista i carioca. Fins a 46 milions de brasilers van sortir de l'extrema pobresa, es van desenvolupar exitoses polítiques d'inclusió social i el país va experimentar en el seu conjunt una profunda transformació que va sorprendre propis i estranys. L'oposició ho tenia impossible.

Rousseff assumia la presidència el gener del 2011 amb l'allargada ombra de Lula, el seu mentor polític. Fins al 2013 patiria les conseqüències de les crisis iniciades el 2008 als Estats Units i Europa. Mentre que el 2010 el Brasil havia crescut el 7,5%, el segon any de Rousseff en el Govern tan sols ho va fer el 0,9%. Les desorbitades xifres d'inversió en infraestructures esportives destinades a la celebració del Mundial de futbol i dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, el 2016, van provocar importants mobilitzacions de protesta en les quals majoritàriament van participar sectors de les noves classes mitjanes afavorides per les imaginatives polítiques aplicades pels governs de Lula a partir del 2005. El segon mandat de Rousseff es va iniciar a penes fa set mesos. En conseqüència, les pròximes eleccions presidencials no estan previstes fins al mes d'octubre del 2018. Però el clima polític del dia a dia és irrespirable. El PSDB aprofita de tal manera la debilitat del Govern que ha arribat a generar dubtes sobre la legitimitat mateixa del triomf electoral en la segona volta del 26 d'octubre passat. Aécio Neves abandera una campanya de descrèdit sense límits, amb una permanent fustigació sobre Rousseff per, si hi hagués oportunitat, aconseguir un cop institucional similar al sofert el juny del 2012 pel president Fernando Lugo a Paraguai o al del juny del 2009 a Hondures, contra el president Manuel Zelaya.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

AlS DETERIORATs àmbits de l'economia i la política s'hi afegeix l'incessant degoteig quotidià de casos de corrupció, certs i falsos, amplificats de forma obscena per alguns mitjans de comunicació de consum massiu. Els escàndols en la petrolera estatal Petrobras evidencien la depravació d'un sistema amb unes estructures institucionals de control excessivament fràgils. La solució a la complexa disjuntiva que enfronta el Brasil no consisteix a afegir més confusió i deteriorament als ja existents. El risc és arribar a convertir-se en un país ingovernable.

Director de la Casa Amèrica Catalunya.