Merda de món malalt
Ahir va fer just quatre anys dels terribles atemptats d'Utoya. Anders Behring, un empresari de 32 anys simpatitzant de la ultradreta, d'ideologia nacionalista contrari al multiculturalisme, pro-israelià, islamòfob i admirador del moviment polític nord-americà del Tea Party, obria foc indiscriminadament contra desenes de joves del Partit Laborista noruec que celebraven la seva escola d'estiu en aquesta illa del nord del país. L'assassí confés i feixista assegurava sense pudor que els crims que va perpetrar eren "necessaris". A ell, que no li agradava la multiculturalitat, no li importava tampoc la vida de tots aquells joves compromesos amb la seva societat. Ells sí, compromesos amb tots els noruecs i ciutadans del món, amb ganes de transformar el nostre planeta en un planeta millor i més just.
Aquesta mateixa setmana a Turquia s’esdevenien uns fets similars. De nou l'objectiu era una trobada de les joventuts socialistes. Que trist. Sempre contra els més tolerants. Una bomba a la ciutat de Suruc ha deixat almenys trenta morts en una trobada que tenia com a objectiu creuar la frontera turca amb Síria per ajudar els més necessitats a Kobani, civils víctimes d'un conflicte identitari, reaccionari i innecessari.
Notícies relacionadesNo sé quantes morts més haurem de lamentar per adonar-nos que la nostra és una societat malalta. Una societat rabiosa que ataca sense miraments a nens, joves i vells. Una societat que és capaç d'auto destruir-se per tal de no veure guanyar a l'adversari. Si a qui pensa diferent a nosaltres, en una societat democràtica, es pot titllar d’adversari. Món malalt i fastigós que mata al més indefens per inseguretat pròpia. Ja n'hi ha prou. Deixem a la gent viure en llibertat. En la mateixa llibertat que ha permès néixer, créixer, viure i ser uns cruels als assassins d'Utoya i Suruc.
No deixem que ens espantin, no destruiran la nostra democràcia. Ningú ens silenciarà mai més amb les bombes. Ningú ens dispararà una altra vegada per callar.
