Continua somrient, Natàlia!
Els diumenges d'estiu tenen aquell punt de felicitat de qui es pot llevar sense estar pendent de si sona el despertador, calçar-se unes bambes i un polo, anar a buscar el diari i el pa i fer cap fins a la piscina, a alliberar l'estrès d'unes setmanes de juliol que, menys tranquil·les, ho son tots. Aquesta calma, que només és capaç de trencar-se per la comunicació d'una notícia trista i dolorosa, és la mateixa que exportava la Natàlia Molero cada cop que hom parlava amb ella. Amb aquell somriure de dona sàvia de les que porten a l'esquena mil experiències i et miren com un nen amb ganes i futur, però com un nen, escoltar de la seva dolça veu aquells consells que m'havien d'ajudar a fer-me gran sempre era un plaer. No has estat a temps de veure-ho, amiga, però en els darrers dies he pres la gran decisió de fer-me gran. Espero que des d'on siguis, amb la mateixa prudència però amb la mateixa inquietud, em continuïs observant i guiant en els meus passos, no sempre encertats.
Quan a finals del matí d'aquest diumenge m'han comunicat la irreparable notícia, he intentat acumular alguns records de la nostra amistat. I en tots hi havia un somriure. Trucades a darrera hora per salvar alguna papereta, la necessitat d'omplir algun acte a la Casa de Cultura, l'apadrinament que m'has regalat sense res a canvi per a participar en algun programa de televisió... La vida sempre s'endú els millors, i difícilment, mai et podré tornar tot el que gràcies a la teva vocació m'has transmès.
Notícies relacionadesContinuarem discrepant sobre els Toros, mai vaig acabar d'entendre la passió que tenies per aquest espectacle. I t'asseguro que farem tot el possible per guanyar la llibertat del nostre país, donant importància a la cultura. Però sense toros.
Descansa, descansa molt. Aprofita per fer totes aquelles coses que no has tingut temps de fer en la teva intensa vida de servei públic. Però continua somrient, així t'hem conegut i et volem recordar.
