Anàlisi
Optimisme demogràfic
Es diu que el físic Niels Bohr va dir que «fer prediccions és molt difícil, sobretot quan es refereixen al futur». Molts anys més tard, en una conferència vaig sentir al demògraf James W. Vaupel la mateixa cita, postil·lant somrient: «Però encara és més complicat si parlem de demografia», en clara al·lusió a les projeccions de població. I és així. Una de les tasques més complexes (i agosarades) per als demògrafs és projectar els canvis en les dinàmiques de població. Arriscat perquè han de ser previnguts, ja que molts decisors prenen aquestes xifres com a prediccions alarmants o felices de bola de vidre.
La Divisió de Població de les Nacions Unides, que porta a terme aquesta atrevida tasca cada dos anys, acaba de publicar les seves projeccions per als anys 2025, 2050 i 2100. De l'informe destaquen quatre punts: el creixement sostingut però desigual de la població mundial, la disminució de la fecunditat, l'augment de l'esperança de vida i l'envelliment de la població.
Com ja es va apuntant des de fa temps, la població mundial augmentarà (noteu que utilitzo el futur i no el condicional) en els pròxims anys d'una manera molt asimètrica. Mentre que a Europa és previsible que disminueixi, a l'Àfrica i l'Àsia creixerà. Que la població creixi no ha de constituir per se un problema de caràcter malthusià. No obstant, aquesta afirmació és més discutible quan el creixement es concentra als països pobres -especialment als africans-, que poden veure dificultades les seves opcions de desenvolupament en unes condicions ja extremes de pobresa, malnutrició, desigualtat i desemparament internacional si no es produeix una redistribució de recursos i s'optimitzen els programes de planificació familiar i salut reproductiva.
Davant el potencial catastrofisme que alguns llegiran en l'augment del volum poblacional, l'informe de l'ONU presenta dues dades molt positives que, no obstant, s'han de llegir amb cautela. Per una banda, indica que a mitjà termini la fecunditat disminuirà notablement als països que més veuen augmentar la seva població. No obstant, hem de ser cauts en la generalització, ja que es parteix de nivells alts, les projeccions de fecunditat són només fiables en el (molt) curt termini i, més rellevant, que aquest descens s'ha d'acompanyar d'una inversió a combatre les malalties infeccioses i en salut reproductiva, especialment en el foment de l'ús d'anticonceptius eficaços i en la promoció de la igualtat de gènere.
Per un altra, l'esperança de vida al naixement ha crescut i s'espera que ho segueixi fent a tot el món. Cap sorpresa per als països desenvolupats, però sí una gran alegria per a l'Àfrica (especialment la subsahariana), on s'han donat extraordinàries pujades. Hi ha dos motius pels quals ens hem de felicitar. Primer, una formidable disminució de la mortalitat de menors de 5 anys des de principis del segle XXI, un dels principals Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de l'ONU. Segon, una projecció d'augment de la durada de vida de 19 anys per al 2100, sempre que es controli la difusió de VIH, principalment, i es combatin les malalties cròniques i cardiovasculars, assassines silencioses que maten cinc vegades més que les infeccioses.
Notícies relacionadesPer últim, una conseqüència gairebé directa de tot el que s'ha dit anteriorment és el ja present envelliment de la població, que l'ONU pronostica que augmentarà globalment. Aquesta situació no ha de ser inquietant, ja que la salut de les persones grans és cada vegada millor i les seves tasques no productives redunden en benefici de la societat.
Si bé la demografia no és l'oracle, amb aquestes dades a la mà no hem de témer el futur demogràfic, almenys en el seu sentit intrínsec. No sabem amb seguretat les implicacions que aquests quatre grans canvis tenen per al desenvolupament dels països més pobres. Però sí que és necessari situar-se en un corrent optimista i no ideologitzat que consideri la transformació demogràfica projectada com una oportunitat de redistribució de la riquesa, de l'equitat entre zones del món i de desenvolupament i millora de la salut pública i individual.
