En la tònica

Els Pressupostos Generals de l'Estat presentats ahir són el que es podria esperar. Són coherents internament i amb la història del Govern de Rajoy, però inhibits d'iniciativa política i en bona mesura desconnectats de les principals demandes ciutadanes.

Són Pressupostos en mode de recuperació de molt baixa intensitat. La recuperació és tan lleu i -més important- tan desigual, que per a molts seguim en crisi. I a més, queden comptes pendents, econòmics i morals, per pagar i pèrdues a restituir. Però aquests Pressupostos no intenten revertir excessos, corregir errors ni recuperar el terreny perdut en la despesa pública.

Són Pressupostos amb el mínim perfil polític possible, llevat de les excepcions de la regressiva reducció d'impostos i certs augments aïllats d'inversió. Aquests estímuls fiscals i aquests repunts d'inversió estan calculadament dissenyats per incloure'ls en l'argumentari electoral del partit en el Govern davant els comicis que s'acosten. És una temptació impossible de superar a la qual han sucumbit aquest i tots els governs anteriors; i que succeeix a l'Estat, les comunitats autònomes i els municipis. Però el context de recuperació borrosa en què ens movem fa que aquests esforços fiscals -que tornaran en forma d'impostos més elevats en el futur- tinguin una eficàcia igualment borrosa i incerta.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Són uns Pressupostos que, afortunadament, ja no són d'emergència, però que ni de bon tros generen creixement; simplement, hi planen lleument. Finalment s'ha pogut contenir la despesa en l'atur, en part perquè hi ha persones que abandonen la desocupació al trobar un lloc de treball i en part perquè cada vegada hi ha més persones a l'atur de llarga durada i ciutadans als quals se'ls esgota la prestació. Són Pressupostos en què es conté el pagament dels interessos del deute però amb els quals no es qüestiona ni tan sols mínimament -com va fer el mateix Rajoy al principi de la legislatura- el marc general de consolidació fiscal a la Unió Europea.

Més recaptació i més despesa

¿Com haurien d'haver sigut els Pressupostos? La pregunta no té sentit tractant-se dels últims de la legislatura i a tres mesos de les eleccions generals. ¿Com haurien de ser els següents? El nou Govern hauria de tenir les idees molt clares des del principi. Un escenari possible és augmentar la recaptació i la despesa pública productiva en general, prestant especial atenció a la sanitat i l'educació gestionades de manera eficient. Hi ha altres escenaris, naturalment, que haurien de ser explicats als votants. A partir d'aquest tronc central, hi ha diferents elements complementaris a abordar. Per exemple, el finançament territorial segurament exigirà més coresponsabilitat fiscal entre administracions: que el que es pot gastar s'acosti proporcionalment al que es recapta, amb els deguts mecanismes secundaris de compensació. Potser si això s'hagués treballat seriosament fa quatre o vuit anys avui podríem estar tots una mica més tranquils.