Carta oberta al ministre Fernández Díaz
Estimat ministre,
Avui podríem repassar un per un, tots els motius pels quals hauria de presentar ara mateix la seva dimissió de forma irrevocable. Però potser seria més fàcil i no perdríem així tant de temps, comptar els motius pels quals vostè hauria de continuar dirigint aquest ministeri.
No m'equivocaré gaire si dic que vostè ha estat el pitjor ministre de l'Interior que mai hagi tingut l'estat espanyol. Compleix amb gran part dels requisits per a ocupar aquest lloc: ser un home gris, sense gaire simpatia i amb una gran capacitat de cinisme, però no val només això. Per ser servidor públic es necessita ser honrat, lleial als ciutadans i tenir un punt de temperament que vostè ha demostrat diàriament desconèixer.
Durant aquests quatre anys al capdavant del ministeri, des del seu Gabinet s'han propiciat xivatades d'operacions antiterroristes posant en risc així l'efectivitat de les mateixes; s'han filtrat documents de la UDEF inexistents i inventats per desprestigiar adversaris polítics; s'ha pres la llicència de crear crispació a Catalunya en lloc de treballar perquè aquesta no existís; ha mentit al Congrés dels Diputats respecte a suposats portadors d’estelades que han insultat a la policia i que ara la justícia ha absolt condemnant el seu ministeri i s'ha citat al seu despatx amb un delinquent investigat des de diferents departaments del govern del qual vostè forma part. En un país normal, cosa que Espanya ha deixat de ser fa uns anys, vostè faria temps que hauria marxat a casa per pròpia dignitat, si és que la té. I en un país normal, de no haver pres vostè la iniciativa, el seu càrrec superior, en aquest cas el President del Govern, l’hauria convidat a marxar.
Espero que amb l'entrada del nou any, un cop celebrades les eleccions generals, vostè deixi de formar part de l'Executiu espanyol. M'importa relativament poc, en el seu cas, si es recol·loca en una empresa privatitzada, si té lloc ja guardat al Parlament Europeu o si s'opta per gaudir de la seva merescuda jubilació, com tants altres jubilats del nostre país amb salaris diferents al que li quedarà a vostè, passejant pel Valle de los Caídos, on vostè mateix ha assegurat que troba la seva pau espiritual. Li asseguro que la nostra pau espiritual, la de tots aquells que sortirem al carrer a celebrar que hem derogat la seva llei mordassa, serà saber que vostè ja no és ministre de l'Interior.
Bon estiu!
