Gràcies servidors!
S'ha acabat el curs al Parlament i, com a tota escola, és temps de despedides. Els més avançats acaben un cicle; d'altres, abandonen abans d'hora convençuts que ja no poden donar més de sí. La política és això, saber dir prou en temps i forma. Tots tenim el nostre moment.
Dels que van començar aquesta darrera legislatura, molts ja no hi son. Un especial record per l'amic Jordi Canyas, un dels que en va sortir injustament, però per la porta gran. L'Eva Piquer, una lluitadora de pedra picada i íntegre a qui això de la política no la va acabar de convèncer. El Jaume Collboni, un apassionat de Barcelona i defensor dels drets LGTB, coherent amb el que defensa. La Georgina, una cupaire diferent... Aquest mandat curt porta també una part de vosaltres. Com de la gran Rocío, el Joan Ignasi, el Dani Fernández, el Xavier Crespo, la Montserrat Roura, el Josep Lluís Cleries i tants d'altres. Humils servidors del poble de Catalunya.
Altres diputats que han ocupat l'escó fins al darrer dia, i que quasi segur no s'hi asseuran de nou a la tardor. Aquí deixin-me tenir un especial agraïment a la Marina Geli i a la Núria de Gispert. Gràcies pel vostre compromís amb el país i amb la seva societat, gràcies per ser capaces de prioritzar els principis al confort. De ben segur, continuareu essent un baluard fonamental en el futur d'aquest petit país que vol ser. Com confessava Celestino Corbacho -un dels altres grans tresors que deixen el Parlament- a Quico Sallés, l'experiència ha deixat de ser un valor a l'alça. Ho haurem de reflexionar.
Ferran Falcó, Jaume Bosch, Montserrat Capdevila, Pere Bosch, Joan Herrera, Dolors Camats, Joan Mena, Dolors Montserrat, Albert Rivera, Benet Maimi, Xavier Cima, Núria Parlón... tants diputats que des de la discrepància he admirat, i que ara son conscients i responsables que estem en un canvi de cicle, i que sense la seva generositat és impossible regenerar. I què dir del David, el Quim i la Isabel... Ens heu trencat tots els esquemes. Els del què és la CUP i els de com hem d'entendre la política. David, per culpa teva, en més d'una ocasió m'he presentat a treballar amb samarreta davant l'estupefacció de tot Convergència. No marxeu gaire lluny, que us tornarem a reclamar.
Del nou Parlament comencem a apuntar algun nom en majúscula, i no en va. La Marta Pascal, flamant portaveu de CDC; Roger Montañola, portaveu parlamentari d'UDC; Inés Arrimadas, candidata de C's o Marta Vilalta, diputada revelació d'Esquerra -que malgrat hagi fet una carta amb tó a comiat, espero repeteixi-, son valors a tenir molt en compte. El futur de la política d'aquest país, malgrat les confluències d'uns i altres de forma temporal i sense massa més recorregut, passa per ells. Polítics joves, sense manies en posar-se al volant del seu Mini o Evoque, disposats a trepitjar tot el país i a treure temps dels seus per a continuar formant-se. Per ells, cal continuar creient en la política.
Els que puguin que marxin de vacances, que l'estiu està animat. El país no s'atura i cal continuar prenent decisions. Als que marxen, als que es queden i als que arriben: gràcies pel vostre compromís amb Catalunya!
