La responsabilitat de governar
Incerteses davant el municipalisme
Entre un clima d'inestabilitat permanent, els ajuntaments busquen solucions als problemes
Incertesa: f. [LC] qualitat d'incert, manca de certitud. L'Institut d'Estudis Catalans dóna aquesta definició a una manera, cada vegada més crònica, de viure el dia a dia per part de la majoria de ciutadans i ciutadanes del nostre país. Utilitzaré les quatre paraules que apareixen en la definició d'incertesa per aportar la meva reflexió: qualitat, incert, manca i certitud. Un punt de vista des de la posició d'alcalde de Pineda de Mar (25.948 habitants el 2014, segons l'INEE), situació que m'apropa als problemes reals dels meus conciutadans i que m'obliga, amb recursos molt limitats, a cercar solucions.
¿VOSTÈS NO tenen la sensació que fa massa temps que estem immersos en una inestabilitat permanent? Una inestabilitat provocada en bona part per una seqüència de fets i d'accions dels poders públics cada vegada més inquietant. ¿Volem continuar per aquí?
Els ciutadans reclamem respostes. Vet aquí la necessitat de Govern. D'un bon Govern que assumeixi les necessitats de la gent: dels joves que tenen limitat, de manera insuportable, el seu dret d'accés al treball; dels majors de 55 anys expulsats del mercat laboral; de les dones discriminades, dels infants que no tenen garantida l'alimentació, de deficiències en la sanitat pública i les retallades en educació pública, de les polítiques socials i de foment de l'ocupació, etcètera.
En moments clau com aquest, en què la crisi ha perfilat amb colors d' emergència la vida de moltes persones, el municipalisme ha actuat donant respostes.
Primer, garantint la qualitat dels serveis que estem prestant des dels ajuntaments. Ens toca buscar fórmules cada vegada més creatives, mentre el Govern de la Generalitat ha estat incapaç de proposar ni una llei de governs locals de Catalunya, i molt menys una llei de finançament local justa. A més a més, hem hagut de lluitar amb totes les nostres forces, fins i tot davant del Tribunal Constitucional, contra l'atac més important que ha patit l'administració local: la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administración local (Arsal).
Segon, destinant recursos a les demandes cada vegada més bàsiques i que dibuixen un futur incert per a moltes famílies. Els ajuntaments hem passat d'allò que queda tan bé sobre el paper, «competències pròpies», a haver de garantir que les famílies puguin menjar cada dia, que es puguin vestir cada dia, que no els tallin ni l'aigua, ni la llum (fent-nos càrrec dels rebuts), a afrontar els ajuts per llibres o menjador escolar... Serveis que hem vist com s'anaven retallant des de les administracions superiors.
Tercer, comprovant la manca de sentit comú de moltes polítiques o decisions que s'han volgut prendre a l'esquena dels ajuntaments i, per tant, a l'esquena de la ciutadania: el decret que va desplegar la reforma de la llei de la renda mínima d'inserció (PIRMI) fent efectives grans desigualtats, el retard en la planificació i l'execució d'equipaments educatius o les retallades sobre la garantia de dignitat que suposa la llei de dependència, per posar algun exemple.
I quart, posant de manifest que l'única certesa o certitud és que els ajuntaments hem estat i estem donant la cara com cap altra administració, que hem estat la porta propera i sempre oberta on la ciutadania s'ha apropat i s'apropa en moments de dificultat, davant d'una crisi que ja dura massa, que ningú ha sabut gestionar, tot i les moltes promeses electorals o els cants messiànics.
¡RES NO TORNARÀ a ser igual! Però no ens podem rendir. Hem de batallar per recuperar la dignitat de molts dels nostres veïns i veïnes. I, mentre a les ciutats i els pobles les desigualtats siguin cada vegada més visibles, tenim l'obligació de defensar amb fermesa que es governi. Que es governi amb majúscules, perquè és legítim cridar, amb tota la força que un desitgi, que hi ha un problema d'encaix entre Catalunya i Espanya, i que aquest ha de tenir una solució política i legal. Però sabem que no podem agafar-nos únicament a aquest argument desatenent, ignorant i menystenint moltes altres qüestions, algunes anomenades en aquest article, i d'altres que s'evidencien a través dels sondejos a la població. Ho constata l'última enquesta del CIS, en la qual l'atur, amb un 78,8%, i la corrupció, amb un 43,7%, encapçalen les preocupacions de la ciutadania.
I mentre l'embolic de les preguntes i els eufemismes plebiscitaris s' entesten a generar incertesa i inestabilitat, els governs locals treballarem cercant solucions als problemes reals que les persones i comunitats locals han d'afrontar dia rere dia per avançar. I ho continuarem fent. Tinguin la certesa que ho farem.
