Anàlisi
¿Cigarrets electrònics com a mesura terapèutica?
El tabac és un greu problema que provocarà mil milions de morts aquest segle si no fem res per solucioanr-ho. Podríem pensar que si de debò volguéssim evitar totes aquestes morts s'hauria de prohibir el tabac i llestos, però les conseqüències econòmiques són incalculables i fan que aquesta opció sigui, ara com ara, inviable. Des de fa anys els governs estan adoptant mesures que busquen l'equilibri entre la llibertat del fumador i la del no fumador, encara que probablement aquestes iniciatives encara són insuficients. Els principals objectius són evitar l'inici de l'addicció en els adolescents i trobar fàrmacs eficaços per ajudar a la deshabituació tabàquica del fumador ja establert.
Quan es parla del cigarret electrònic sorgeixen dos posicionaments antagònics amb un mateix argument: no hi ha prou evidència científica (ni per bé ni per malament). Existeixen dades contradictòries sobre si el seu ús pot precipitar l'inici del consum de tabac convencional en adolescents i es desconeixen els seus efectes a llarg termini sobre el pulmó. Tampoc es coneixen els efectes de l'exposició passiva. Tot són dubtes.
Molt probablement, els efectes perjudicials del cigarret electrònic sobre el pulmó són inferiors als produïts pel tabac convencional, però això no significa que siguin innocus. Així doncs, des del meu punt de vista l'únic motiu acceptable per a l'existència dels cigarrets electrònics seria el seu possible ús temporal com a tractament en la deshabituació tabàquica, però fins a l'actualitat no han demostrat ser eficaços per acvonseguir aquest objectiu. La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ) no inclou els cigarrets electrònics en les guies de tractament del tabaquisme.
Per tant, per a aquells que defensen l'ús terapèutic del cigarret electrònic el camí a seguir seria la realització d'estudis per demostrar la seva eficàcia com a teràpia per a la deshabituació tabàquica i, en el cas de demostrar-se, regular l'e-cig com a tal per al seu ús sota prescripció mèdica (tal com passa amb altres fàrmacs), amb protocols de dosi i temps establerts.
Qualsevol altre ús del cigarret electrònic no és més que una altra addicció i un altre negoci.
El mètode científic ens conduirà a l'evidència, i aquesta a la solució. Potser en uns anys el cigarret electrònic tindrà el seu paper en la societat, però ara com ara no podem recomanar el seu ús terapèutic ni en espais públics. La prudència és actuar amb molta atenció i seny per evitar inconvenients, dificultats o danys. Educar els adolescents perquè no comencin a fumar i el suport multidisciplinari al pacient fumador són avui dia les principals eines de què disposem.
