La única cosa certa sobre els preus del petroli és que gairebé sempre ens equivoquem al predir-los. Ningú esperava la baixada espectacular dels últims mesos, que les nostres economies han d'aprofitar. Ara bé, hi ha factors de pes que probablement faran augmentar els preus del cru en el mitjà termini.
El descens dels preus té a veure amb les expectatives d'oferta i demanda, i amb les decisions polítiques dels productors. Quant al joc de l'oferta i la demanda, aquesta última no ha declinat com sembla desprendre's d'una anàlisi superficial. Des del començament de la crisi el consum ha caigut als països rics, però els països emergents segueixen reclamant més petroli. Segons estudis de l'OPEP, encara que el ritme baixi, la demanda mundial de petroli seguirà augmentant en el futur pròxim per l'empenta de la Xina i altres països emergents.
Pel que fa a l'oferta, existeix la creença que l'extracció de petroli a partir d'esquistos bituminosos per mitjà del fracking o fractura hidràulica multiplicarà la producció i donarà lloc a una nova època d'abundància. Aquesta idea és exagerada per dos motius. En primer lloc, les reserves de petroli d'esquist (shale oil) no són tan importants com les de gas. L'Agència d'Informació de l'Energia dels Estats Units calcula que, a tot el món, el petroli tècnicament recuperable d'aquest tipus de formació rocosa suposa només un 10% de les reserves totals.
El segon problema del petroli d'esquist és el cost econòmic i mediambiental per extreure'l i processar-lo. El fracking és viable econòmicament només amb alts preus del petroli. La caiguda actual dels preus internacionals fa que moltes explotacions deixin de ser rendibles, i que les inversions necessàries per explotar nous jaciments no es facin. Es verifica així un cercle típic en els recursos: els alts preus empenyen un augment de l'oferta i desincentiven la demanda, mentre que els preus baixos dissuadeixen possibles nous productors i fan créixer la demanda. Aquesta és la situació actual, que pot portar a un efecte rebot del consum i a noves pujades de preus.
El paper de l'Aràbia Saudita
De totes maneres el descens acusat de la cotització internacional del petroli no ha vingut provocat només per càlculs sobre oferta i demanda. La geopolítica hi ha jugat un paper molt rellevant. La tardor passada l'Aràbia Saudita va decidir mantenir una alta producció, en contra d'altres socis menys rics de l'OPEP, que volien reduir-la. Obrir l'aixeta del petroli suposa preus més baixos, cosa que perjudica tots els productors, però en particular afecta aquells que necessiten preus alts per equilibrar els seus pressupostos nacionals, dintre de l'OPEP (l'Iran i Veneçuela), i a fora (Rússia). El primer objectiu dels saudites és segurament debilitar l'Iran i impedir que continuï endavant la rehabilitació en curs de l'Estat persa com a soci dels EUA.
Notícies relacionadesL'Aràbia Saudita pot aguantar aquesta posició perquè té les esquenes cobertes per reserves financeres que es calculen al voltant dels 800.000 milions de dòlars. Però les tensions continuen en el si de l'OPEP, ja que molts altres productors necessiten urgentment preus més alts del petroli.
Així doncs, els consumidors de petroli, com els països europeus, hauríem d'aprofitar aquest moment de preus baixos, però sense oblidar que ens hem de continuar preparant per a un món de petroli car.
