Fins sempre

Temps i política sempre van descoordinats, màxima que s'ha mantingut al llarg d'aquests anys de democràcia i especialment a Catalunya. En aquestes eleccions hi ha una part dels polítics que estan al túnel del temps, però no per projectar-se en el futur, sinó per tornar al passat. Una tornada als nacionalismes en què arguments com els del senyor Junqueras, que parla de diferència genètica entre persones segons el seu lloc de naixement, van generar aberrants resultats. El classisme etnicista de la senyora Carulla, candidata de Junts pel Sí, argumentant que els milers de persones arribades a Catalunya des d'altres parts d'Espanya van ser enviades per Franco per diluir els catalans. És a dir, que els pares i avis de molts catalans no van venir per buscar un futur millor per a les seves famílies i van contribuir amb el seu esforç a la riquesa cultural i la prosperitat econòmica de la Catalunya que coneixem avui. On el senyor Gordó, desbordantment pseudoimperalista, reparteix carnets de nacionalitat als ciutadans de la Comunitat Valenciana, Balears, part d'Aragó i sud de França en virtut d'uns Països Catalans de l'edat mitjana, que no han existit mai. ¿Ho veuen com política i temps van agudament descoordinats, en especial amb els nacionalistes, versió indepe de raça o de nou encuny?

Fa gairebé dos anys que compartim reflexions en aquesta columna de què avui m'acomiado. Vull donar els meus agraïments més sincers tant a vostès com a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.  Segurament ens anirem veient entre les línies d'aquest diari però en la meva nova condició de membre de la candidatura del PPC per a les eleccions del 27-S. En aquests temps en què el que es planteja és separar-nos de la resta d'Espanya, sento que he d'adquirir una posició més compromesa i ho faig des del projecte que, en la meva opinió, millor garanteix que un junts i millor és possible.