Anàlisi
Més seriós que un acudit de xinesos
Quan semblava que Grècia tornaria a jugar el seu paper de cortina de fum en el panorama econòmic mundial, la Xina ha reclamat la seva evident supremacia en les preocupacions dels inversors de tot el món. Estem, sobretot, vivint la caiguda més important dels mercats des de l'esclat de la crisi el 2008. Això sol ja ens ha de fer considerar el que està passant com una cosa bastant més seriosa que un tradicional episodi de desconfiança histèrica a què ens tenen acostumats els mercats.
I si és així, ¿com sintetitzem el que està passant? Potser com l'aflorament definitiu de la crisi econòmica i política del model de desenvolupament xinès, en un entorn convalescent de les economies avançades i d'extrema debilitat de la resta del món emergent.
Tenim molts fronts simultanis però el més incert és el nivell de gravetat de la relativa recessió xinesa. Sabem de la creixent desacceleració de les seves exportacions, de la producció manufacturera i de la construcció; però no ens fiem de la majoria de les seves dades macroeconòmiques. Ni del creixement, en teoria encara per sobre del 6%; ni de l'atur, que gairebé està ancorat en el 4%; ni de les ambigües dades del sector immobiliari. Coneixem amb certesa, això sí, que la política del president Xi Jinping que abonava unes necessàries reformes i liberalització s'ha enredat en unes contradictòries mesures que li han fet -a ell mateix i al partit- acumular més poder i més capacitat per intervenir en l'economia. La caiguda de la Borsa, primer objectiu d'aquest intervencionisme reforçat, és el gran fracàs del Govern malgrat repetides mesures per intentar frenar les vendes. L'Executiu és incapaç d'assumir que ha arribat el moment d'afrontar una reforma integral
-política i econòmica- a la Xina.
Està calant entre els inversors la preocupació que el cada vegada més important gegant asiàtic està desconcertat. I com dèiem, amb la resta d'emergents importants en franca recessió i amb les economies desenvolupades a mig gas. La crisi xinesa està convivint amb la preocupació per la possible pujada de tipus als Estats Units al setembre, cosa que seria eliminar la seva segona i última font de dopatge després del final del pla d'estímuls. Encara que en vista dels mercats (ahir fins i tot queia l'or, un valor refugi) gairebé es pot descartar.
Per als estalviadors, ¿es tracta d'un bon ensurt o d'una cosa més seriosa? Entrem aquí en el terreny de les especulacions, per sobre de les descripcions, però uns avisos: primer, recordar que a la borsa l'histerisme és sempre desaconsellable i que els més atents ja van vendre ahir i la setmana passada, i esperen ara que caiguin els endarrerits. Segon: insistir que la inversió a la borsa ha de ser a llarg termini i això requereix empassar-se bons i mals moments. Per fi, un avís d'optimisme: parlem de crisi de creixement en l'economia més productiva i aviat la més important del món. Inversió implica confiança.
