Anàlisi
Sobra retòrica i falten idees
El Govern ha optat per començar la campanya electoral iniciant el cicle que representa l'elaboració, presentació i aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat. Naturalment, aquesta operació garanteix la cobertura mediàtica del que el ministre consideri oportú declarar per presentar els Pressupostos. De fet, com que el Govern compta amb majoria absoluta no necessita defensar, justificar ni molt menys negociar els comptes. S'aprovarà el que ha sortit del ministeri, amb mínims retocs. Una altra cosa és que aquests hagin de ser els Pressupostos efectius per al 2016.
El primer obstacle perquè aquestes projeccions es materialitzin és polític. Tot apunta que el PP perdrà la majoria absoluta a les pròximes eleccions generals i quedarà un Parlament més fragmentat, i poca cosa més es pot saber ara. Sigui com sigui, les formacions polítiques que contribueixin a la governabilitat el 2016 voldran marcar perfil. I tenint en compte fins a quin punt és superficial la política -una cosa que només és comprensible si acceptem que els ciutadans en general també pequem en part d'aquest defecte-, aquestes formacions exigiran la seva esmena als Pressupostos. Esmena que, naturalment, també tindrà el seu cicle d'elaboració (més o menys participativa), presentació publicomediàtica i aprovació.
Notícies relacionadesSegurament preparant-se per a aquesta fira de declaracions, el ministre Montoro ha presentat aquests Pressupostos declarant que el Govern ha evitat el rescat d'Espanya i ho ha contraposat als desastres que podrien provocar certes «utopies irrealitzables». Hi hauria molt a respondre, començant pel fet que una part del sector financer espanyol ha sigut rescatat mitjançant un acord escrit (MoU). En segon lloc, com diria el savi, no s'ha de témer el que és irrealitzable, perquè no pot passar. I en tercer lloc, avui veiem com estan en vigor mesures que fa cinc o deu anys semblaven irrealitzables (com el canvi de la posició del BCE i la creació d'un fons de rescat europeu).
El segon obstacle, de naturalesa més objectiva, és de contingut econòmic. Per citar només dos aspectes: els últims Pressupostos sistemàticament han sobreestimat els ingressos, i apareix amb claredat que el dèficit de la Seguretat Social s'accelera. Aquestes observacions són d'un interès particular, perquè, segons el Govern, aquesta legislatura s'han aprovat «reformes estructurals» en els dos àmbits. Comptem amb un nou sistema de càlcul de les pensions i amb un nou sistema fiscal, acabats d'estrenar tots dos i destinats a perdurar, que sembla que comencen a fer aigües i que requeriran reformes en profunditat. La llàstima és que alguns dels nostres polítics -esperem que no tots- estan més ocupats a produir retòrica electoral que a iniciar treballs seriosos que condueixin a idees assenyades que es puguin discutir entre tots.
